Alosa banyuda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alosa banyuda
Shore Lark.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Alaudidae
Gènere: Eremophila
Espècie: E. alpestris
Nom binomial
Eremophila alpestris
(Linnaeus, 1758)
Sinònims

Otocorys alpestris

L'alosa banyuda (Eremophila alpestris) és un ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) notable per l'ornament al cap, que li dóna nom.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • A diferència de la major part de les aloses, és relativament fàcil d'identificar a la natura, pel seu distintiu disseny facial en negre i groc.
  • Plomatge de color marró-gris per sobre i pàl·lid per sota.
  • En ambdós costats del capell presenta unes petites plomes negres erectes, majors en els mascles en estiu, que és motiu del nom comú.
  • La raça de les muntanyes del sud d'Europa (Eremophila alpestris penicillata) és més gris per sobre, i el groc de la cara se substitueix pel blanc.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

És un ocell de camp obert, que es reprodueix en la tundra o zones de praderies alpines, mentre a l'hivern se'l pot albirar en zones costaneres o encara terres de conreu, sobretot a Nord-amèrica. És l'alosa amb distribució més ampla, habitant amplament a Euràsia i Amèrica del Nord, amb petites poblacions a la serralada de l'Atles i zones muntanyenques de Colòmbia. Le poblacions septentrionals migren cap al sud en hivern. No s'ha citat als Països Catalans.

Comportament

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fa el niu a terra, on pon 2-5 ous.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

La dieta la formen llavors, que completa amb insectes en l'època de reproducció.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alosa banyuda Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Steve N. G. Howell and Sophie Webb (1994). A Guide to the Birds of Mexico and Northern Central America. Oxford University Press. ISBN 0-19-854012-4.
  • Perrins, Christopher (ed.) (2003). Firefly Encyclopedia of Birds. Firefly Books. ISBN 1-55297-777-3.
  • Sibley, David (2000). The Sibley Guide to Birds. Knopf Publishing Group. ISBN 0-679-45122-6.