Amrús ibn Yússuf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amrus ibn Yusuf al-Muwalad (àrab عمروس بن يوسف المولد, mort el 808/909 o 813/814) fou un general mawla o muladí de l'emir de Còrdova i governador de Saragossa.

Muralles i castell àrab de Talavera de la Reina.

Amrus, nascut a Osca, i el seu parent Shabrit (àrab شبريط) foren servidors d'Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí conegut a Catalunya com Aissó i a Castella com Aysun. Amrus es va unir al seu parent Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, germà d'Aissó, quan aquesta es va revoltar i va ocupar Saragossa. El 791/792 va retornar a l'obediència i ell i Sarhabil ibn Saltan al-Zawagi van atacar a Matruh amb espases i el van matar. Amrus llavors va anar a Còrdova, on fou recompensat sent nomenat valí de Talavera. El 802 fou enviat des de Toledo al front d'un exèrcit, a combatre a un altre as general revoltat a Saragossa; va ocupar aquesta ciutat i la d'Osca expulsant a Bahlul ibn Marzuq i fortificant el lloc que va esdevenir Tudela, el govern del qual el va donar al seu fill Yusuf ibn Amrus. Saragossa es va revoltar altre cop el desembre del 802, ara sota Fortun ibn Musa, un membre de la família muladí dels Banu Qasi, i Amrus la va sotmetre i fou nomenat el 803/804 com a governador. El seu cosí Shabrit va rebre el govern d'Osca. El 807 va sufocar una revolta a Tudela i a la mort del comte Aureolus (Oriol d'Aragó), va ocupar el comtat de Sobrarbe, que els comtes d'Aragó no van recuperar fins a temps d'Asnar Galí I el 814; aquests fets s'esposen conforme a la cronologia del cronista al-Udhri que diu que Amrus va tenir Saragossa per deu anys menys 40 dies i situa la seva mort el (813/814); però el propi al-Udri assenyala en altres llocs la seva mort el (808/809).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. A. Souto, Cronologia y gobernadores de Huesca omeya, Granada, 1994

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Alberto Cañada Juste, "Los Banu Qasi (714-924)", in Principe de Viana, vol. 41 (1980), pp. 5–95 (1980)
  • Francisco Codera, "Mohámed Atauil, Rey Moro de Huesca", Revista de Aragón, vol. 1 (1900), pp. 81–85
  • Fernando de la Granja, "La Marca Superior en la Obra de al-'Udrí", Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón, vol. 8 (1967), pp. 457–545.
  • Philippe Sénac, La frontière et le hommes, VIIIe-XIIe siècle: le peuplement musulman au nord de l'Èbre et les débuts de la reconquête aragonaise, Maisonneuve & Larose, 2000.