Ananàs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ananàs
Ananas comosus Blanco2.458.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Bromeliaceae
Gènere: Ananas
Espècie: A. comosus
Nom binomial
Ananas comosus
(L.) Merr.
Sinònims

[1]

Ananas ananas (L.) Voss

Ananas duckei hort., nom. inval.

Ananas sativus Schult i Schult. f.

Ananas sativus var. duckei Camargo, nom. nud.

Bromelia ananas L.

Bromelia comosa L. (basiònim)

L'ananàs (nom d'origen tupí-guaraní), pinya tropical o pinya americana (Ananas comosus) és una planta tropical originària de Brasil, Bolívia i Paraguai o possiblement també podria ser del nord de Sud Amèrica. Alhora, es pot trobar conreada a altres països tropicals i subtropicals per a l'obtenció del seu fruit. És una planta herbàcia, perenne, de la família de les bromeliàcies que al contrari que moltes altres espècies d'aquesta família, que són epífits, creix sobre terra ferma.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula pinya prové del llatí pinea i aquesta de pinus. Primerament, al segle XIV, s'anomenava pinya al fruit del pi i a mesura que van anar veient que l'ananas comosus tenia una aparença similar i al ser d'origen tropical, la van batejar amb el nom de pinya tropical. La pinya tropical és originària d'Amèrica i va ser portada a Europa per Cristòfol Colom des de l'illa de Guadalupe.[2] La pinya era considerada una pinya reial, no només per la seva corona, sinó també perquè era molt cara i escassa. A Europa es llogava per decorar les taules per les grans festes.

Distribució i Ecologia[modifica | modifica el codi]

L'ananàs és originària de la conca del riu Amazones i cultivada per primera vegada pels indis guaranís. Posteriorment, van estendre el seu cultiu per tot Amèrica del Sud. Als segles XVII i XVIII es va cultivar bastant a Europa en hivernacles. A partir d'aquí es va anar expandint fins a arribar a cultivar-se en totes les regions tropicals de món, fins als 800 metres d'altitud. No es troba al Principat.

Brasil, China, Filipines, l'Índia i Tailandia són els principals productors d'aquest fruit. També ho són Mèxic, Costa Rica, Hondures, Hawaii, Vietnam, Indonesia, Costa de Marfil, Ghana, Kenia i Nigèria. Les Filipines són el major exportador a nivell mundial. El cultiu més important és l'anomenat: ‘smooth Cayenne', que és originari de la Guayana Francesa.

Avui en dia, la pinya tropical és el segon cultiu tropical més important, representant el 20% de la producció comercial d'aquest tipus de fruit, ja que en primer lloc trobem el plàtan (Musa paradisiaca). El 70% de l'ananàs és consumit en la seva forma natural, la resta, enllaunat en almívar.

L'ananas comosus és un cultiu tropical, de climes càlids i més o menys humits. No tolera les inundacions i les temperatures excessivament baixes ja que per donar fruit requereix uns 24º. Els excessos de calor (a partir de 30º) perjudiquen la qualitat del fruit al accelerar el seu cicle metabòlic. El règim de pluges ha d'estar entre 1000-1500 mm anuals. Accepta qualsevol tipus de sòl sempre que tingui un bon drenatge. La pinya tropical exigeix bones concentracions de nitrogen i potassi, algo de magnesi i quantitats limitades de calci i fòsfor. La pinya necessita un pH acidòfil, entre 5,5 i 6. Les infrutescències de les varietats cultivades no tenen llavor.

Conreu[modifica | modifica el codi]

L'ananàs necessita menys aigua que altres conreus tropicals, per exemple, la banana.

En el seu ambient natural és polinitzada pels ocells colibrís.

Per altra banda, el conreu es fa en línies separades d'acord amb la mida de la varietat. La collita és manual i quan es fa per exportació es cullen encara verdes per tal que madurin al punt de destinació.

Actualment, les varietats conreades provenen de les illes de Hawaii i van ser obtingudes a partir de la dècada dels 70.

A Europa és un conreu típic de les illes Açores.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La pinya tropical és una planta herbàcia i perenne. Encara que la majoria de les bromeliàcies són epífits, l'ananas comosus és una planta que creix sobre terra ferma.

Té una roseta basal de fulles rígides, sèssils, lanceolades, estretament imbricades, amb uns marges dotats d'espines curtes, de 30 a 100 cm de llarg. Poden ser espinoses o no segons les varietats. Gràcies a la forma lleugerament còncava que tenen poden conduir l'aigua de la pluja cap a la roseta. Són embeinants i es disposen de manera que afavoreixen l'acumulació d'aigua a les axil·les d'on la planta pot agafar-la mitjançant arrels adventícies sorgides de les bases foliars o bé a través de pèls absorbents especialitzats. Creixen longitudinalment fins als 120 cm d'altura. Tenen una reproducció vegetativa.

La tija és molt curta, gruixuda i en forma de botella a causa de l'acumulació d'aigua. De la tija surt un peduncle que sustenta una inflorescència terminal, espiciforme, composta per diverses dotzenes de flors trímeres de color rosa, blanc o blau, a vegades l'única que forma en tota la vida (monocarpia).

Les flors són hermafrodites, sèssils i amb bràctees. Presenten tres sèpals fusionats a la base, tres pètals formant un tub, sis estams i tres ovaris. El període de floració s'estén durant un mes o més. La pol·linització es dóna gràcies als colibrís.

Aquestes flors donen lloc a una infructescència, la pinya, que és en realitat un fruït múltiple. És gran i de forma ovoide. El cor del sincarp, més fibrós, es forma a partir de la tija axial. Les parets de l'ovari, la base de la bràctea i els sèpals es transformen en una polpa groga, poc fibrosa, dolça i àcida. La flor dóna la coberta dura i espinosa, formada per la fusió de l'àpex de la bràctea i els tres sèpals. Cada pinya pot arribar a pesar fins a 4 kg. En relació a les fulles també és d'interès destacar la seva longitud i riquesa en fibres, aspectes que faciliten l'aprofitament econòmic d'Ananas Comosus en la indústria tèxtil. El fruit és compost amb una disposició que segueix la sèrie de nombres Fibonacci.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Proteïnes: enzims proteolítics.
  • Sucres senzills i oligosacàrids.
  • Àcids orgànics.
  • Vitamines.
  • Fibra.
  • Sals minerals.

Principis actius[modifica | modifica el codi]

Bromelaïna, és una combinació de tres enzims proteolítics (bromelina, extranasa i ananasa) que, igual que la pepsina de l'estómac, és capaç de trencar les proteïnes accelerant la seva digestió. La bromelina també afavoreix la circulació ja que trenca els coàguls que puguin formar-se i fluidifica la sang. Cal saber que la pinya en conserva perd gran part de les seves propietats digestives, ja que la bromelaïna es desnaturalitza molt fàcilment.

Usos[modifica | modifica el codi]

Enllaunada o fresca per a consum directe o com emmascarador del gust desagradable de certs medicaments. Conté un enzim proteolític que ajuda a la digestió.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Actua como a substitutiu del suc gàstric quan aquest és secretat en poca quantitat (hipoclorhídria, falta de suc gàstric, gastritis crònica), accelera el pas dels aliments per l'estómac i millora la digestió. Es pot administrar inclús als lactants que pateixen trastorns digestius. El suc de pinya també calma la tos i té propietats expectorants, possiblement degudes als àcids orgànics i sucres que conté. És a més diürètic suau, com ajuda a eliminar aigua dels cos pot ser útil en afeccios relacionades amb retenció de líquids com poden ser artritis, gota, cel·lulitis... També és vermífug (per eliminar els cucs intestinals, amb aquesta aplicació s'utlitza molt a la Xina). S'usa en les dietes de pèrdua de pes com a reductor de la gana (acció anorexígena)

Ananas comosus també té propietats antiedematoses, antiinflamatòries, anticoagulants (efectes deguts a l'augment de l'activitat fibrinolítica i inhibició de la síntesis de fibrinògen de la bromelina). Aproximadament el 40% s'absorbeix per via oral (degut a la seva elevada glucosilació que evita la degradación en l'intestí). Disminueix els nivells de kininogen i bradicinina en sang. Inhibeix l'agregació plaquetària.

En esportistes serveix de prevenció per evitar tendinitis (inflamació dels tendons) o bursitis (inflamació dels sacs sinovials)

A molts països es considera aquesta fruita com un bon afrodisíac.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Interaccions amb heparina (afavorint l'aparició d'hemorràgies), anticoagulants orals (potencia els efectes), antiagregants plaquetaris, i tetraciclines (augmenta els nivells sèrics d'antibiòtic i potencia els efectes i la toxicitat) Pot donar augment de la pressió arterial i taquicàrdia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ananas comosus» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  2. Colon, Hernando. Historia Del Almirante Don Cristobal Colon (en castellà). Maxtor, 1932, p.344. ISBN 8497619633. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]