Andrea Bocelli
|
|
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
Andrea Bocelli és cantant i cantautor. Va néixer el 22 de setembre de 1958 a Lajatico, Toscana, Itàlia.
[modifica] Biografia
Va néixer el 22 de setembre de 1958 a Lajatico, un petit poble de la campiña toscana. Als sis anys va començar a estudiar piano i després va començar amb la flauta i el saxofonista. A causa d'un glaucoma congènit (i un accident de futbol) que li va produir una hemorràgia cerebral, perd la vista a l'edat de 12 anys. Decidit a no deixar que això destrueixi la seva carrera, continua endavant amb una gran força de voluntat ja que era el seu somni. La seva passió per la música volia oferir petites actuacions en celebracions familiars.
En acabar l'escola, s'inscriu en la Facultat de Dret de la Universitat de Pisa, arribant a llicenciar, encara que en cap moment va deixar de banda la seva veritable passió. És capaç de compatibilitzar les classes de dret amb les classes de cant que va rebre del mestre i gran tenor italià Franco Corelli. També actua en nombrosos locals, la qual cosa li permet perfeccionar la seva tècnica vocal. En aquesta època, coneix a Enrica, amb la qual es casa i té dos fills.
El 1992, l'estrella de rock italià Zucchero busca un acord per fer un demo de "miserere", una cançó composta per ell i per Bono d'U2, i espera convèncer Luciano Pavarotti per cantar a duo amb ell. Ell coneix Andrea, qui assegura "ell té això que jo anomeno Soul". Pavarotti quan escolta la demo, diu, "Qui és aquest company? Vostè no necessita de mi. No podia fer-ho millor!" Tanmateix, el duo amb Pavarotti i Zucchero es fa.
Després de gran èxit al Festival de San Remo i tenir una amistat amb Zucchero, Pavarotti coneix Andrea i el convida a ser part del grup de cantants en el "Pavarotti & Friends" en la seva segona edició. El 1995, torna al festival de San Remo amb la cançó del seu llançament a la fama "Amb et sortirà", tema que poc després cantés a duo amb Sarah Brightman i que durant 14 setmanes consecutives ocupen el primer lloc en el Chart alemany. L'amistat que porta amb Sarah Brightman es veu reflectida durant la gira Time To Say Goodbye en aquest mateix país el 1997 i amb el tema "Cant della Terra" ja com grans amics. La soprano i amiga va afirmar durant la gira: "Tinc meravellosos records cantant juntament amb Andrea, Time To Say Goodbye quedarà en un lloc molt especial dins del meu cor per siempre".
El 1997, apareix l'àlbum Romanza costat de Sarah Brightman venent 17 milions de còpies en el món, realitzen 22 concerts consecutius a Alemanya, participa en el Festival Puccini ia Paris, tancant l'any amb el seu primer gran concert "A night in Tuscany" al costat de Zucchero i Sarah Brightman, i el seu següent àlbum Viaggio italià.
Durant 1999 viatja a Estats Units d'Amèrica pare debutar a l'òpera La Bohème, es presenta en el Kennedy Center de Washington i l'endemà el president Bill Clinton el convida a la Casa Blanca. El seu èxit "The Prayer" amb Celine Dion fa que es present en diferents programes de TV arribant a la nominació de l'Oscar ia guanyar el Globus d'Or. Andrea està nominada com "Best New Singer" en el Grammy convertir en el primer cantant clàssic amb només 38 anys d'edat que rebi tal nominació. Apareix el seu àlbum pop Sogno, el qual immediatament arriba als primers llocs i el seu àlbum clàssic Sacred Arias.
Durant el 2000 Andrea consolida la seva carrera pels EU i tothom amb el seu World Tour. El seu àlbum Sacred Arias es converteix en el clàssic d'àlbums més venuts, mai publicada per un sol artista. Andrea s'inscriu en el Llibre dels Rècords Guinness quedant en la part superior d'una setmana a una altra, durant gairebé tres anys i mig.
En 2001, Andrea publica el seu llibre autobiogràfic "La música del silenci" i acaba l'any amb un altre àlbum pop de gran èxit: "Cieli di Toscana". El disc és un nou triomf en el pop i música clàssica a tot el món i permet a Andrea guanyar dues Classical Brit Awards, fins i tot com a "Àlbum de l'Any". Per donar suport a aquest projecte, Andrea és el protagonista d'una sèrie de concerts que el va portar a realitzar des de la Xina al Madison Square Garden a Nova York. Andrea és el primer cantant que ofereix un concert davant de l'Estàtua de la Llibertat, a pocs dies de què el seu pare morís en el qual dedica Sogno al finalitzar el concert, i adjuntar Sarah Brightman i la soprano Ana María Martínez. També realitza un concert memorable en les piràmides d'Egipte, convertint ja en un artista de popularitat mundial.
Durant 2002, grava l'àlbum "Sentimento" amb el mestre Lorin Maazel. En aquest mateix any se separa de Enrica, la seva parella sentimental amb la que va tenir dos fills, Amos (1995) i Matteo (1997). Realitza juntament amb Zubin Metha diversos concerts entre ells diverses presentacions del Rèquiem de Verdi al costat de la soprano Rennè Fleming. Canta per als presidents George W. Bush i Silvio Berlusconi, a més de cantar novament al costat de Pavarotti, debutar a "Madame Butterfly", realitza el "Sentimento Tour" guanyant diverses nominacions i premis com a millor cantant clàssic.
L'abril de 2003, Andrea, es presenta amb una vida al costat de la seva nova parella Veronica Aznar. Novament és convidat pel seu amic Pavarotti per cantar al costat d'ell en una nova edició del "Pavarotti & Friends". Realitza grans gires per Europa i Amèrica al costat d'Ana Maria Martínez i Steven Mercurio. Tanmateix, al final de l'any, mor el seu mestre Franco Corelli.
Ja en 2004, Andrea comença a fer gires per Àsia i ja com a tenor més madur realitza Tosca, Werther i apareix l'àlbum Il Trovatore amb l'òpera completa. A més llança un nou àlbum totalment Pop anomenat Andrea amb el que inicia una nova gira mundial.
Durant 2005, segueix amb la presentació de l'òpera Werther i en finalitzar l'any realitza un concert especial (el seu primer concert Pop) a Las Vegas amb música d'autors llatins entre ells, Consuelo Velázquez, Armando Manzanero, Agustín Lara, Julio Iglesias, José María Lacalle, entre d'altres.
En iniciar el 2006, se suma a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics en Torino, Itàlia amb el tema Because We Believe del seu àlbum Amore. Inaugura el Teatre del Silenzio amb un concert totalment clàssic, situat a la seva ciutat natal Lajatico i tanca l'any presentant-se en ciutats d'EU i en la Ciutat de Mèxic acompanyat d'Armando Manzanero.
Durant el 2007, llança les òperes Pagliacci i Cavalleria rusticana. A més ofereix un concert Pop memorial al Teatre del Silenzio al costat dels seus més grans amics Sarah Brightman, Elisa, Laura Pausini, Heather Headley, Chris Botti, Kenny G, Lang Lang i el productor David Foster. En aquest mateix any mor el seu gran amic Luciano Pavarotti, a qui canta a la Catedral de Mòdena. I per celebrar els seus més grans èxits grava nous temes d'estudi recopilades en l'àlbum titulat The Best of Andrea Bocelli: Viver.
El 2008, es llença el concert gravat en viu des Lajatico. Surt a la venda l'àlbum de l'òpera Carmen de Bizet i així mateix debuta a l'Òpera de Roma en el paper de Don José. Organitza una gira per Àsia, De nou compte ofereix un concert al Teatre del Silenzio per promoure el seu nou àlbum "InCanto" que sortirà a la venda durant els pròxims mesos, així com diverses participacions en festivals i ciutats com la Gala de Mascagni, Cavallera Rusticana i presentacions amb Plácido Domingo per finalitzar l'any.
[modifica] Discografia
- Aria-The Opera Album
- Romanza
- Hymm for the World
- Il mare calmo della Sera
- Viaggo Italiano
- Bocelli
- Hymn for the World
- Sogno
- Sacred Arias
- Verdi
- La Boheme
- Cieli di Toscana
- Sentimento
- Tosca
- Il Trovatore
- Andrea
- Werther
- Amore
- Vivere: Best of Andrea Bocelli
- Incanto
- My Christmas