Annie Besant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnnie Besant

Annie Wood Besant el 1897.
Biografia
Naixement(en) Annie Wood Modifica el valor a Wikidata
1r octubre 1847 Modifica el valor a Wikidata
Clapham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Adyar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióHinduisme i Teosofia Modifica el valor a Wikidata
FormacióBirkbeck College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióassagista, teòsof, feminista, sufragista, activista pels drets de les dones, activista pels drets civils, política, periodista, editora, escriptora, oradora, lluitadora per la llibertat Modifica el valor a Wikidata
PartitCongrés Nacional Indi Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentLliurepensament Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsHelena Blavatsky
G. R. S. Mead Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFrank Besant
FillsDigby i Mabel Besant
GermansHenry Trueman Wood Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 211702 Find a Grave: 22822164 Project Gutenberg: 1425 Modifica el valor a Wikidata

Annie Wood Besant (barri de Clapham, Londres, 1 d'octubre del 1847 - Adyar, Índia, 20 de setembre del 1933) fou una educadora, investigadora, escriptora, periodista, estadista i una gran oradora. Va ser una militant protofeminista, activista a favor de la independència d'Irlanda i de l'Índia, va arribar a ocupar la presidència del Congrés Nacional Indi.

Va estudiar ciències i botànica a Anglaterra i es va doctorar en filosofia i lletres a la Universitat de Benarés a l'Índia.[1]

El 1889, va rebre el llibre de Blavatsky La doctrina secreta, per a la seva revisió. Va succeir Henry Olcott en la presidència de la Societat Teosòfica des del 1903 fins al 1933, i va ser iniciada en la maçoneria el 1902.[2]

Des del 1893 fins a la seva última malaltia, va presidir les seves famoses convencions anuals i cicles de conferències que després es van convertir en la majoria dels més de 330 llibres i fullets que va deixar com a guia per als qui estimen la veritat.

El 1911, es va convertir en vicepresidenta de la comaçoneria mundial i va assolir el grau de gran mestra del Consell Suprem de l'orde internacional de la comaçoneria, una obediència maçònica que permet la iniciació de dones.[3]

El 1912, al costat de Marie Russak i James Wedgwood va fundar l'orde Místic del Temple de la Rosacreu, inspirada en els ensenyaments de l'esoterisme occidental.

Algunes publicacions[modifica]

  • The Political Status of Women (1874)
  • Marriage, As It Was, As It Is, And As It Should Be: A Plea For Reform (1878)
  • The Law Of Population (1877)
  • Autobiographical Sketches (1885)
  • Why I became a Theosophist (1889)
  • The Ancient Wisdom (1898)
  • Thought Forms (1901)
  • Bhagavad Gita (traducció a l'anglès) (1905)
  • Introduction to Yoga (1908)
  • Australian Lectures (1908)
  • Occult Chemistry
  • The Doctrine of the Heart (1920)
  • Esoteric Christianity
  • The Future of Indian Politics (booklet), Theosophical Publishing House, Adyar, 1922
  • Besant, Annie. The Devachanic Plane. Theosophical Publishing House, London, ca. 1895
  • Besant, Annie. Man and his bodies. Theosophical Publishing House, London, 1911
  • Besant, Annie. Man's life in this and other worlds. Theosophical Publishing House, Adyar, 1913
  • Besant, Annie. Study in Consciousness - A contribution to the science of psychology. Theosophical Publishing House, Madras, ca. 1907
  • Beasant, Annie and Blavatsky, H.P. - "Memory and Its Nature", Theosophical Publishing House, Madras, ca. 1935

Referències[modifica]

  1. «The History of Birkbeck». Birkbeck, University of London. [Consulta: 26 novembre 2006].
  2. Lutyens Krishnamurti: The Years of Awakening, Avon/Discus. 1983. pàg. 13
  3. The International Bulletin, 20 de setembre 1933, The International Order of co-Freemasonry, Le Droit Humain.

Bibliografia[modifica]

  • Besant, Annie. The Building of the Kosmos and Other Lectures: Delivered at the Eighteenth. The Path, 1894.
  • Chandrasekhar, S. "A Dirty, Filthy Book": The Writing of Charles Knowlton and Annie Besant on Reproductive Physiology and Birth Control and an Account of the Bradlaugh-Besant Trial. University of California Berkeley 1981.
  • Grover, Verinder and Ranjana Arora (eds.) Annie Besant: Great Women of Modern India – 1 : Publicado por Deep of Deep Publications, New Delhi, Índia, 1993.
  • Kumar, Raj Rameshwari Devi and Romila Pruthi. Annie Besant: Founder of Home Rule Movement, Pointer Publishers, 2003, ISBN 81-7132-321-9.
  • Manvell, Roger. The trial of Annie Besant and Charles Bradlaugh. Elek, London, 1976.
  • Nethercot, Arthur H. The first five lives of Annie Besant Hart-Davis: London, 1961.
  • Nethercot, Arthur H. The last four lives of Annie Besant Hart-Davis: London (also University of Chicago Press 1963) ISBN 0-226-57317-6.
  • Taylor, Anne. Annie Besant: A Biography, Oxford University Press, 1991 (also US edition 1992) ISBN 0-19-211796-3.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts sobre Annie Besant al Wikisource (anglès).