Antiga estació de Bergedorf
 Alter Bahnhof Bergedorf | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (de) Alter Bahnhof Bergedorf  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Estació de ferrocarril | |||
| Arquitecte | Alexis de Chateauneuf | |||
| Enginyer estructural | William Lindley | |||
| Construcció | segle XIX - | |||
| Data de dissolució o abolició | 1842 | |||
| Obertura | 1938 7 maig 1842 11 maig 1992 | |||
| Clausura | 1946 | |||
| Cronologia | ||||
| 1990 – 1992 | reconstrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | decomissat | |||
| Material | Fusta | |||
| Localització geogràfica | ||||
| País | Alemanya | |||
| Localització | Neuer Weg 54 a Bergedorf, Hamburg | |||
| ||||
| Monument cultural d'Hamburg | ||||
| Identificador | 25151 | |||
L’Antiga estació de Bergedorf o Alter Bergedorfer Bahnhof (1842) era una estació al terminal de la primera línia de ferrocarril d'Hamburg a Bergedorf a Alemanya.
La línia era una part del pla de desenvolupament urbanístic de la zona metropolitana d'Hamburg, dissenyat sota la direcció de l'enginyer britànic William Lindley. L'arquitecte Alexis de Chateauneuf, hamburguès i fill d'immigrants francesos, va dissenyar-la.[1] Hauria de ser inaugurada amb cerimònia el 7 de maig de 1842, però el gran incendi d'Hamburg va esclatar el 5 de maig (i durar quatre dies fins al 8) i el tren va utilitzar-se per transportar els bombers de Bergedorf i el seu material, al retorn portaven les víctimes sense cases.
Ja a la fi de 1846 va desafectar-se quan la línia va prolongar-se cap a Berlín. Sota la pressió del rei danès Christià VIII, aleshores sobirà de Holstein va optar-se per un traçat més al nord que passa per Reinbek i Schwarzenbek tret del pla original per Geesthacht. Per això, s'havia de desplaçar la parada i només quatre anys després de la seva estrena, l'edifici va esdevenir obsolet i substituït per una estació més al nord-oest del centre històric, on encara avui el metro S2 i els trens regionals paren.
L'estació va utilitzar-se com taller de diverses indústries i ser llistat monument històric el 1942. El darrere llogater industrial, un constructor de màquines va deixar l'edifici el 1987. La restauració va començar el 1990 i necessitar tota una sèrie d'artesans-fusters per a reconstruir llargues parts de l'obra segons els plans originals.[2] L'antiga estació va esdevenir un lloc de reunió per a les associacions locals, l'antiga porxada de mercaderies el Museu de Bergedorf i el garatge del 1941 acull un petit teatre amateur d'obres en baix alemany. Davant l'edifici i del búnquer de la segona guerra mundial, hi ha un sender nou, paral·lel al riu Brookwetterung.
Referències, bibliografia i enllaços externs
- ↑ Erster Bergedorfer Bahnhof & Bergedorf-Süd
- ↑ Gerd Hoffmann, Der Bergedorfer Bahnhof von 1842, Bergedorf, Bergedorfer Bügerverein e.V., 1994-2003,
- Der kleine Altstadt-Rundgang (Traducció: Un petit passeig al casc històric) Fascicle d'informació (alemany)
- Fotos de l'estació d'hivern
- Gerd Hoffmann, Bergedorf bei Hamburg, eine reichillustrierte Stadtteilgeschichte, Hamburg, Editorial Hower Verlag, 1994, 180 pàgines.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antiga estació de Bergedorf
