Antoni Artigues i Bonet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antoni Artigues Bonet)
Infotaula de personaAntoni Artigues i Bonet
Biografia
Naixement24 maig 1950 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 2018 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia romànica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, activista cultural, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antoni Artigues i Bonet (Palma, 24 de maig de 1950 - Palma, 6 de març de 2018)[1] fou un filòleg i activista cultural mallorquí.[2]

Biografia[modifica]

El 1975 es llicencià en filosofia i lletres (Pedagogia) i el 1979 en filologia romànica (Catalana) per la Universitat de Barcelona on es doctorà en filologia romànica (catalana) el 1983 sota la direcció d'Antoni Maria Badia i Margarit.[3]

Artigues va ser professor a l'Escola de Magisteri de la Universitat de les Illes Balears des del curs 1977-78 i va ser catedràtic d'escola universitària des de 1986. De 1986 a 1988 va ser subdirector de l'Escola de Magisteri. Fins a la seva mort va ser professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.[4] Artigues tenia una extensa experiència com a mestre, divulgador, activista cultural i militant de la llengua catalana. Fou l'autor de diversos llibres sobre llengua i didàctica lingüística, així com reculls de poesia per a les escoles. També va escriure llibres de text de llengua i literatura per als estudis de primària.[2]

Artigues fou un investigador de les tradicions i les expressions de cultura popular de Mallorca, així com un gran promotor de muntatges poètics i teatrals. El professor Artigues també era xeremier, recuperador de les festes populars, impulsor de l'espectacle i disc Cançons Republicanes, juntament amb Biel Majoral i Bartomeu Mestre.[2] Fou també cofundador de la llibreria Quart Creixent de Palma, ubicada a l'antiga farmàcia de son pare.[3]

El seu compromís amb la llengua, la cultura i la llibertat el va portar a encarar-se a l'aleshores president José Ramón Bauzá a les fires de maig de Ses Salines el 2012. Artigues va recriminar amb contundència els atacs de Bauzá a la llengua catalana.[2]

L'any 2017, va rebre el premi Emili Darder, que forma part dels Premis 31 de Desembre, pel seu projecte acadèmic Magisteri Teatre- Mag de Poesia, que tenia com a objectiu representar els autors més destacats de la literatura catalana o autors universals en versió catalana.[5]

Obres[modifica]

Llibres[modifica]

  • Guia Didàctica de la llengua catalana a l'EGB a Balears (1979), amb Martí March.
  • Xeremiers. Manual de xeremies, flabiol i tamborí (1982).
  • Mecanismes de poder. Escrits de sociolingüística (1985).
  • Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers catalans a Mallorca (1988).
  • Neó 5 (1988).
  • Llumeneret blau (1989).
  • Ecologia lingüística (1998).
  • Llengua als Països Catalans(1999).
  • Xeremies, el sac de gemecs català de Mallorca (2000).
  • Poesia a l'escola. Educació primària(2000).
  • Poesia 1. Educació primària, cicle inicial (2000).
  • Poesia 2. Educació primària, cicle mitjà (2000).
  • Poesia 3. Educació primària, cicle superior (2000).
  • El teatre de Pere Capellà. Val més un dit en es front: propostes per a l'aprenentatge  (2007).
  • Enganxa't a la poesia (2008).
  • La poesia contemporània (2009).

Discs[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]