Antoni Defez i Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Defez i Martín
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, activitat literària i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, assagista, escriptor, professor d'universitat, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València
Universitat d'Alacant
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webinfofilosofia.info… Modifica el valor a Wikidata

Antoni Defez i Martín (València, 1958) és un doctor en filosofia, poeta i assagista valencià d'orientació wittgensteiniana. Estudià Magisteri i Filosofia a la Universitat de València. Ha treballat com a professor de primària i batxillerat, com a professor associat a la Universitat de València i a la Universitat d'Alacant, i des de 1994 és professor de Filosofia en la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. També ha estat membre de la Societat de Filosofia del País Valencià i secretari de la revista Quaderns de filosofia i ciència.[1][2][3][4]

Obra publicada[modifica]

  • ASSAIG
  • Música i sentit. El cas Wittgenstein. Publicacions de la Universitat de València, 2008.[5]
  • Realisme i nació: un assaig de filosofia impura (Premi Joan Fuster d'assaig). València: Editorial 3 i 4, 2009.[6]
  • Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d'avui (Premi Filosofia i Ciutadania Josep Lluis Blasco). Publicacions de la Universitat de València, 2011.[7][8][9]
  • Fronts oberts: quatre estudis sobre Wittgenstein, Russell i Heidegger. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2020.[10][11]
  • Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l'empirisme clàssic. Publicacions de la Universitat de València, 2020.[12]
  • De la propia veu a la veu pròpia (Premi Josep Vicent Marqués. Premis Ciutat de València). Picanya: Edicions del Bullent, 2022.[13][14][15][16][17]
  • No pots buscar en el blau. Una aproximació a les filosofies de Wittgenstein. Publicacions de la Universitat de València, 2024.
  • POESIA
  • Pas insomne (Premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi). València: Editorial Brosquil, 2003.
  • Els haikus de Ciutat Vella (Premi de poesia Ciutat de València). Alzira: Editorial Bromera, 2005.
  • La fam del guepard. (Premi de poesia Les Talúries). Lleida: Pagès Editors, 2005.
  • L'arc de la mirada (Premi Benvingut Oliver). Catarroja: Editorial Perifèric, 2007.
  • Incert moviment (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot). Alzira: Editorial Bromera, 2008.
  • Metralla esparsa (Premi Ibn Jafadja Ciutat d'Alzira). Alzira: Editorial Bromera, 2014.

Referències[modifica]

  1. ↑ Pablo, Moisés de. «Antoni Defez: "Hi ha un dèficit moral molt gran en la classe política"», 01-03-2010. [Consulta: 25 març 2023].
  2. ↑ «Sal·lus Herrero: "Vídeo conferència sobre la crisi actual - 20 des 2012"». [Consulta: 25 març 2023].
  3. ↑ Mulet, Antoni Defez, Francesc Jesús Hernández i Dobon i Antoni Signes. «L'opinió sobre el Dret a Decidir d'Antoni Defez, Francesc Jesús Hernández i Dobon i Antoni Signes Mulet». [Consulta: 25 març 2023].
  4. ↑ «"El primer Wittgenstein i el Tractatus LogicoPhilosophicus". ATENEU BARCELONÉS: J.M. Terricabras i A. Defez». [Consulta: 25 març 2023].
  5. ↑ «Sal·lus Herrero: "Música i sentit. El cas Wittgenstein, d'Antoni Defez"». [Consulta: 25 març 2023].
  6. ↑ «Sal·lus Herrero: "Realisme i nació (un assaig de filosofia impura)"». [Consulta: 25 març 2023].
  7. ↑ Vergés, Joan «Antoni DEFEZ, Assumptes pendents. 2012». Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason, 48, 10-01-2012, pàg. 183–185. DOI: 10.5565/rev/enrahonar/v48n0.142. ISSN: 2014-881X.
  8. ↑ Ponsatí, Oriol «Elogi de la filosofia deflacionària». Caràcters nº 57, Tardor 2011, pàg. 7.
  9. ↑ «Damià Bardera Poch: "La tercera via filosòfica" en Revista de Girona». [Consulta: 2011].
  10. ↑ «Tobies Grimaltos: "Dos llibres nous d'Antoni Defez: 'Fronts oberts' i 'Els arbres de Berkeley' "» (en catalan). [Consulta: 25 març 2023].
  11. ↑ «Sal·lus Herrero: "Un llibre de filosofia extraordinari d’Antoni Defez" | País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 5 juny 2023].
  12. ↑ «Ramon Alcoberro: "Elogi dels llibres difícils"» (en catalan). [Consulta: 25 març 2023].
  13. ↑ «‘De la pròpia veu a la veu pròpia’, d'Antoni Defez per Tobies Grimaltos». La Veu dels llibres. [Consulta: 11 juliol 2022].
  14. ↑ «Ramon Alcoberro: "L’art de ser Antoni Defez"» (en catalan). [Consulta: 25 març 2023].
  15. ↑ «Sal·lus Herrero: "Un afortunat centaure de filòsof i poeta. Sobre el darrer llibre d’Antoni Defez" | País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 25 març 2023].
  16. ↑ publicationsch. «Parlar d’allò que parla», 09-02-2023. [Consulta: 11 abril 2023].
  17. ↑ «Oriol Ponsatí "Filosofia de la veu doble". Espill-71». [Consulta: 31 juliol 2023].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Defez_i_Martín&oldid=33291829»