Apol·linar de Ravenna
| sant Apol·linar de Ravenna | |
|---|---|
 Mosaic a Sant'Apollinare in Classe (Ravenna), s. VI |
|
| bisbe i màrtir | |
| Nom secular | Απολλινάριος της Ραβένας (Apollinários tes Rabénas) |
| Naixement | Primera meitat del segle I Antioquia de Síria (actual Turquia) |
| Defunció | 23 de juliol, ca. 70 Ravenna (Itàlia) |
| Enterrament | Sant'Apollinare in Classe (Ravenna) |
| Veneració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Ravenna |
| Festivitat | 20 de juliol |
| Iconografia | Pal·li de bisbe, palma del martiri |
| Patronatge | Emília-Romanya, Ravenna; Aquisgrà, Burtscheid, Düsseldorf, Remagen |
Apol·linar de Ravenna (Antioquia, actual Turquia, s. I - Ravenna, Itàlia, s. I) fou el primer bisbe de Ravenna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
[modifica] Biografia
Apol·linar era d'Antioquia a la província romana de Síria i va ésser deixeble de Sant Pere apòstol, que hi havia anat cap a l'any 44. Pere el va ordenar i el va enviar a Ravenna, on arribà i guarí l'esposa del tribú, que es va convertir amb la seva família al cristianisme. El jutge se n'assabentà i va cridar el sant, comminant-lo a fer sacrificis als déus. En negar-s'hi, fou colpejat fou desat per mort a un camí. Una vídua cristiana el recollí i en tingué cura fins que va sanar. Un cop va tornar a predicar, fou novament detingut i decapitat.
El moment del seu martiri se situa entre el regnat de Vespasià, al segle I, o el de Valent, al segle II, un 23 de juliol, tot i que la festivitat és el 20 de juliol.
[modifica] Fonts
La primera menció que se'n fa és la del martirologi de Sant Jeroni, del començament del segle V, on s'anota: «X kl aug. Ravennæ Apollinaris» i qualifica el sant com a "confessor" i "sacerdot", mab festa el 23 de juliol. Sant Pere Crisòleg va pronunciar un sermó, el 128, on ofereix algunes dades del sant, dient que era bisbe i màrtir.
La Passio sancti Apollinaris, del segle VII, potser obra de l'arquebisbe Maur (642-671), és una font poc fiable, ja que és tardana i té com a objectiu afavorir l'església de Ravenna enfront de la de Milà, d'on depenia. La Llegenda àuria, ja al segle XIV, reelabora aquests materials.
-
Sant'Apollinare in Classe
-
Altar de Sant'Apollinare in Classe, amb les relíquies del sant
-
Lloc on es trobaren les relíquies del sant, a Sant'Apollinare in Classe
-
Nau de Sant'Apollinare Nuovo (Ravenna)
[modifica] Veneració
Al lloc del martiri, al port de Ravenna (Classe) s'erigí al segle VI l'església de Sant'Apollinare in Classe. Cap al segle IX es traslladaren les relíquies a l'interior de les muralles, a la nova església de Sant'Apollinare Nuovo; en 1748 es tornaren a portar a l'antiga basílica del port.
Va ésser molt popular, ja que era considerat com un sant "nacional" de l'Imperi bizantí a Occident.
