Pere Crisòleg
 Catedral d'Imola, on es conserven les restes del sant |
|
| bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1729), Doctor Homileticus ("de les Homilies") |
|
|---|---|
| Nom secular | En grec: πέτρος ο Χρυσόλόγος, Petros Hhrysologos |
| Naixement | ca. 380 Forum Cornelii (actual Imola, Itàlia) |
| Defunció | 31 de juliol de 450 (o 2 de desembre) Imola |
| Enterrament | Catedral de Sant Cassià d'Imola |
| Commemoració en | Església Catòlica |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 30 de juliol (4 de desembre, fins a 1969) |
| Fets destacables | Arquebisbe de Ravenna |
| Iconografia | Robes de bisbe; amb un plat a la mà |
| Patronatge | Imola |
Pere Crisòleg (Petrus Chrysologus, Pétros Πέτρος) fou un eclesiàstic i bisbe de Ravenna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Pere va néixer al Forum Cornelii (moderna Imola a Itàlia), on fou batejat i educat per Corneli, bisbe d'Imola entre 390 i 412, qui l'ordenà diaca.
Sixt III el va nomenar arquebisbe de Ravenna vers el 431 o 433, quan la ciutat era la capital de l'Imperi romà. La seva pietat i zel van fer que guanyés l'admiració i el respecte dels fidels. El seu sobrenom Chrysologus ("paraula o discurs d'or") deriva de la seva eloqüència. Va gaudir de la confiança del papa Lleó I i la protecció de l'emperadriu Gal·la Placídia.
No va voler donar suport al teòleg Eutiqui, monofisita, que li havia demanat, contribuïnt a què fos condemnat al Sínode de Constantinoble del 448.
Va morir el 451 a Imola, on havia anat de visita, i probablement el va succeir Lleó.
Obres [modifica]
Pere Crisòleg va destacar en les seves obres sobre l'Encarnació i contràries a l'arrianisme i l'eutiquisme, a més de les homilies consagrades a la Mare de Déu.
Se'n conserven:
- Homiliae s. Sermones, de les quals el bisbe Fèlix de Ravenna (707-717) va recollir 176. Altre són en reculls diferents atribuïdes a d'altres autors. Moltes expliquen passatges i llocs de la Bíblia.
- Επιστολὴ Πέτρου ἐπισκόπου ̓Παξέννης ἀντιγραφει̂σα πρὸς Εὐτυχη̂ τὸν ἀρχιμανδρίτην Epistola Petri Ravennatisnatis Episcopi ad Eutychem Abbatem
Les seves obres van ésser publicades per primer cop en 1534 a Bolonya, per Agapito Vicentino, i reeditades en 1634 i 1775 i, ja al segle XIX, a la Patrologia latina i altres reculls similars.
Veneració [modifica]
S'havia pensat que havia mort el 2 de desembre, però s'ha trobat que, ja a les fonts biogràfiques més antigues, com el Liber Pontificalis Ecclesiae Ravennatis (segle IX), consta el 31 de juliol com a data de la mort. En 1729 fou declarat Doctor de l'Església i se n'afegí la festa al calendari dels sants, posant-ne la celebració el dia 4 de desembre. En 1969 fou traslladada al 30 de juliol.
Bibliografia [modifica]
- San Pietro Crisologo. Sermoni. Roma: Città Nuova, 1997
- Obres completes a Migne Patrologia Latina
