Apol·loni de Roma
| sant Apol·loni de Roma, o Apol·loni l'Apologista |
|
|---|---|
 Dibuix de Jacques Callot, ca. 1630, amb la data errònia del 18 d'abril |
|
| màrtir | |
| Nom secular | Apollonius |
| Naixement | Mitjan segle II Roma |
| Defunció | ca. 185 Roma |
| Veneració en | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme, esglésies protestants |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 21 d'abril (catòlics); 23 de juliol (ortodoxos) |
| Iconografia | Palma de martiri |
Sant Apol·loni de Roma o l'Apol·logista (Roma, mitjan s. II - 185) va ser un apologista i màrtir romà del segle II, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. No s'ha de confondre amb Apol·linar Claudi, també apologista del mateix període.
[modifica] Biografia
Hi ha quatre fonts que parlen de Sant Apol·loni de Roma: les actes del judici transcrites per Eusebi de Cesarea a la seva Història eclesiàstica; els capítols 40 i 42 de De viris illustribus de Jeroni d'Estridó, i dues versions de la Passio d'Apol·loni, una en grec i una altra en armeni.
Totes presenten Apol·loni com un patrici romà, senador i de gran intel·ligència, que practicava la filosofia. Va ésser denunciat com a cristià al prefecte Perenni. Per defensar-se, va llegir davant del senat un "remarcable volum" (segons Sant Jeroni) en el que feia l'apologia de la fe cristiana. Va ésser jutjat dos cops, pel prefecte i per un grup de senadors i juristes, però va ésser condemnat a mort.
Va morir el 185, durant el regnat de Còmode. Segons la passio armènia, decapitat; segons la grega, li van trencar les cames, juntament amb l'esclau que l'havia denunciat.
[modifica] Veneració
Apol·loni no figura als martirologis més antics. En l'Edat mitjana va ésser confòs amb altres dos sants, Apol·lo d'Alexandria i l'Apol·linar que, amb Valentí, va ésser màrtir a Roma i se celebra el 18 d'abril. Això ha fet que sovint es trobi atribuïda la seva festivitat al 18 d'abril.
