Araucaria bernieri
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 30981 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Araucariaceae |
| Gènere | Araucaria |
| Espècie | Araucaria bernieri J.Buchholz, 1949 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
Araucaria bernieri és una espècie de conífera de la família de les Araucariàcies (Araucariaceae). Només es troba a Nova Caledònia a cotes inferiors als 700 metres, principalment a la part sud de l'illa principal.
Descripció[modifica]
Araucaria bernieri creix com un arbre columnar gran perennifoli que pot arribar a fer fins als 40 a 50 metres d'alçada, tot i que els exemplars que creixen en sòls més pobres tendeixen a ser més petits. L'escorça és grisa i cau en tires fines. Les branques de 4 a 6 mm de gruix en un nivell que estan disposades en forma d'U.[1]
En exemplars joves, les fulles són agullades i relativament gruixudes, d'uns 7 mm de llarg, triangulars amb un extrem superior molt afilat. En exemplars més vells, les fulles, que se superposen com les teules, fan de 2 a 3,5 mm de llarg i d'1,5 a 2,5 mm d'amplada, en forma d'escala, amb quilla triangular amb un extrem superior corbat.[1]
És un arbre dioic amb sexes separats. Els cons de flors masculines són de color blanc blavós en forma cilíndrica, de 4 a 9 cm de llarg i de 0,8 a 1,6 cm de diàmetre. Contenen microesporofil·les triangulars amb de quatre a sis sacs de pol·len. Els cons femenins de color clar blau verd fan 10 cm de llarg i de 7,5 a 8 cm de diàmetre. La llavor és en forma d'ou, que fa uns 3 cm de llarg, té una ala àmpliament arrodonida.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
L'àrea de distribució natural d'Araucaria bernieri inclou l'illa de Grande Terre, part de Nova Caledònia. Es troba a la part sud de l'illa des del coll de Petchécara fins a la Plaine des Lacs.[1] La sospita que creixia a la part nord de l'illa a la zona que envolta el municipi de Poum va resultar ser exemplars de l'espècie Araucaria scopulorum de Laubenfels.[2]
Araucaria bernieri prospera en altituds entre 0 i 700 metres. Habita principalment boscos humits i perennes i valls fluvials. Creix principalment en sòls que es desenvolupen sobre roques ultramàfiques.[1][2]
Perill i protecció[modifica]
Araucaria bernieri està catalogada com a "vulnerable" a la Llista Vermella de la UICN. Està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat amb una població salvatge de menys de de 10.000 arbres i es preveu que disminueixi al voltant d'un 10% durant els propers 10 anys. La construcció de mines i les activitats associades com la construcció de carreteres i l'emmagatzematge de residus es cita com una de les principals raons de perill. Els incendis forestals representen una amenaça particular per a la regeneració, l'amenaça de l'explotació forestal ara és de poca importància.[2]
Taxonomia[modifica]
Araucaria bernieri fue descrita por John Theodore Buchholz y publicado en Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle 21: 280, en el año 1949.[3]
Araucaria: nom genèric que prové dels araucans.
bernieri: epítet
A. bernieri var. pumilio Silba va ser descrita a l'any 2000, basat en mostres obtingudes del massís Tiebaghi a la part nord de Nova Caledònia. Aquestes mostres han estat redeterminades com a Araucaria scopulorum. Altres exemplars de Poum i Tiebaghi que se citen al Flore de la Nouvelle-Calédonie dépendances et (Laubenfels de 1972) també han estat reidentificades com a Araucaria scopulorum.[4]
- Araucaria bernieri subsp. buchholzii Silba
- Eutassa bernieri (J.Buchholz) de Laub.
- Eutassa biramulata (J.Buchholz) de Laub.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Araucaria bernieri» (en anglès). The Gymnosperm Database. [Consulta: 24 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «The IUCN Red List of Threatened Species - Araucaria bernieri».
- ↑ Araucaria bernieri en Trópicos
- ↑ «Araucaria bernieri var. pumilio Silba». The world Flora Online. [Consulta: 25 setembre 2023].
- ↑ «Sinònims de Araucaria bernieri». The world Flora Online. [Consulta: 25 setembre 2023].