Arnica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArnica Modifica el valor a Wikidata

àrnica Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
GènereArnica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Arnica és un gènere de plantes angiospermes dins la família asteràcies.[1]

Consta d'unes 30 espècies de plantes herbàcies perennes. El nom d'aquest gènere potser deriva del grec arna, "corder", en referència a les seves fulles piloses.

Aquest gènere té una distribució circumboreal i subalpina, principalment en climes temperats de l'oest d'Amèrica del Nord, dues espècies són natives d'Euràsia (A. angustifolia i A. montana).

Diverses espècies com Arnica montana i Arnica chamissonis, contenen helenalina, un ingredient principal en preparacions antiinflamatòries.

Taxonomia[modifica]

Dins d'aquest gènere es reconeixen les següents espècies:[1]

Sinònims[modifica]

Els següents noms científics són sinònims d'Arnica:[1]

  • Aliseta Raf.
  • Arnicula Kuntze
  • Mallotopus Franch. & Sav.
  • Peritris Raf.
  • Whitneya A.Gray

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Arnica» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 juny 2022].
  2. «Arnica montana». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 11 juny 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Maguire, B.; Gilly, C. L «A monograph of the genus Arnica (Senecioneae, Compositae)». Brittonia. New York Botanical Garden Press, 4, 3, 1943, pàg. 386–510. DOI: 10.2307/2804900. JSTOR: 2804900.
  • Wolf, S.J. i K.E. Denford «Taxonomy of Arnica (Compositae) subgenus Austromontana». Rhodora Journal of the New England Botanical Club, 86, 847, 1984, pàg. 239–309.
  • Nordenstam, B. 1977 Senecioneae and Liabeae—systematic review. In V. H. Heywood, J. B. Harborne, and B. L. Turner [eds.], The biology and chemistry of the Compositae, vol. II, 799–830. Academic Press, London, UK
  • Baldwin, B. G. «New combinations in Californian Arnica and Monolopia». Novon. Missouri Botanical Garden Press, 9, 4, 1999, pàg. 460–461. DOI: 10.2307/3392142. JSTOR: 3392142.
  • Lyss, G., T. J. Schmidt, H. L. Pahl, and I. Merfort «Anti-inflammatory activity of Arnica tincture (DAB 1998) using the transcription factor NF-kappaB as molecular target». Pharmaceutical and Pharmacological Letters, 9, 1999, pàg. 5–8.
  • Wolf, S. J., and K. E. Denford «Taxonomy of Arnica (Compositae) subgenus Austromontana». Rhodora, 86, 1984, pàg. 239–309.
  • Stevinson, C., Devaraj, V. S., Fountain-Barber, A., Hawkins, S. and Ernst, E. «Homeopathic arnica for prevention of pain and bruising: randomized placebo-controlled trial in hand surgery». Journal of the Royal Society of Medicine, 96(2), 2003, pàg. 60–65.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnica
Vegeu Arnica en el Viccionari, el diccionari lliure.

Galeria[modifica]