Arsenotučekita
 Arsenotučekita | |
|---|---|
 Arsenotučekita (atc) amb altres minerals  | |
| Fórmula química | Ni18Sb₃AsS16 |
| Localitat tipus | mina Tsangli, Larissa, Tessàlia, Grècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,7856(3) Å; c = 10,7582(6) Å |
| Grup puntual | 4mm - ditetragonal piramidal |
| Grup espacial | i4mm |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 6,477 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2019-135 |
| Any d'aprovació | 2020 |
| Símbol | Atuč |
| Referències | [1] |
La arsenotučekita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la hauchecornita. El nom de l'aquesta espècie mineral indica el domini de l'arsènic a la tučekita.
Característiques[modifica]
La arsenotučekita és una sulfosal de fórmula química Ni18Sb₃AsS16. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020. Cristal·litza en el sistema tetragonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba dipositat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de Londres (Anglaterra), amb el número de registre: bm 2020,1.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta Grècia, concretament a la a mina Tsangli, situada a Larissa (Tessàlia), on es troba en forma de grans anèdrics a subèdrics que varien de mida entre 5 μm i 100 μm, i es presenten com grans monofàsics, normalment associada a pentlandita, gersdorffita, breithauptita i clorita. Aquesta mina grega és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenotučekita |
- ↑ «Arsenotučekite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 agost 2021].