Arzamàs

Plantilla:Infotaula geografia políticaArzamàs
Арзамас (ru)
Эрзямас (myv) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 55° 23′ 00″ N, 43° 48′ 00″ E / 55.3833°N,43.8°E / 55.3833; 43.8
EstatRússia
Óblastóblast de Nijni Nóvgorod
Districte urbàArzamas Urban Okrug (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població104.140 (2018) Modifica el valor a Wikidata (2.479,52 hab./km²)
Geografia
Superfície42 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud150 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1578 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governTatiana Iurievna Parussova (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal607220–607233 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic83147 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO22703000001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO22403000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Popovo (en) Tradueix
Valojin
Zaraisk (2004–)
Ruma (2006–)
Rostov (2008–)
Nou Atos (2013–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webарзамас.рф Modifica el valor a Wikidata

Arzamàs (rus: Арзама́с) és una ciutat de l'óblast de Nijni Nóvgorod, a Rússia. Està situada a la riba del Tioixa (un afluent de l'Okà), 410 quilòmetres a l'est de Moscou. Població: 106.362 (cens de 2010), 109.432 (cens de 2002), 108.951 (cens de 1989).

Història[modifica]

Monument a Alexander Stupin
Catedral de la Resurrecció

L'any 1578 Ivan el Terrible va fundar Arzamàs en terres poblades llavors per mordovians.[1] El 1737, ja més de 7000 persones hi vivien, i la ciutat esdevenia un important centre de trànsit en la ruta des de Moscou a les parts més orientals de Rússia. Es va fer conegut per les seves oques i les cebes així com per l'artesania de la pell.

El 1781, Caterina la Gran va concedir l'estatus de poble a Arzamàs i un escut basat en els colors regiment local. A principis del segle xix, a Arzamàs hi havia més de vint esglésies, la més important de les quals era la Catedral de la Resurrecció. Aquesta va ser construïda en un estil imperial en commemoració de la victòria russa davant Napoleó l'any 1812.

A Arzamàs s'hi va establir l'escola d'art d'Aleksandr Stupin entre 1802 i 1862. Molts artistes russos famosos van estudiar-hi, com ara Vassili Perov.

A principis del segle xx, encara era un important centre de comerç, amb adoberies i fàbricació d'oli, farina, sèu, tint, sabó i metal·lúrgia. També hi havia una indústria tèxtil domèstica. El 1897 la població era de 10.591 habitants.[2]

L'any 1988, va tenir-hi lloc l'accident ferroviari d'Arzamàs, on van morir noranta-una persones.

Economia[modifica]

A la indústria local hi destaca la Fàbrica d'Enginyeria d'Arzamàs, especialitzada en vehicles d'ús civil i militar com ara el BTR-80 i el GAZ Tigr. Forma part de l'empresa GAZ.

Referències[modifica]

  1. Энциклопедия Города России. Moscow: Большая Российская Энциклопедия, 2003, p. 23. ISBN 5-7107-7399-9. 
  2. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.