Barcelona, ciutat de fàbriques
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Xavier Basiana i Jaume Orpinell |
| Llengua | català |
| Publicació |  Catalunya, 2000 |
| Editor | BPR Publishers |
| Format | Imprès |
| Dades i xifres | |
| Tema | fotografia |
| Gènere | Fotografia |
| Altres | |
| ISBN | 978-84-922646-4-3 |
Barcelona, ciutat de fàbriques és un llibre que recull fotografies que mostra el patrimoni industrial de la ciutat de Barcelona i un conjunt de textos escrits per professors universitaris, periodistes, historiadors, arquitectes i enginyers sobre qüestions entorn de les fàbriques de la ciutat. Les fotografies són obra de Xavier Basiana i Jaume Orpinell i el textos van ser coordinats pel geògraf Martí Checa-Artasu. Va ser editat l'any 2000 per l'arqutecte Xavier Basiana i amb el pas del temps s'ha convertit en un testimoni de moltes fàbriques que han desaparegut. La publicació del llibre es va emmarcar dins del projecte Ciutat i Fàbrica, un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona, que va començar el 1997.[1] A més a més de les fotografies, diversos textos i descripcions documenten el llegat industrial de la història de Barcelona.[2]
Descripció
El conjunt de fotografies sobre la ciutat de les fàbriques publicat a Barcelona, ciutat de fàbriques documenta edificis del patrimoni industrial de la ciutat, entre els quals destaquen els Laboratoris Uriach, Mercedes Benz, Pegaso, Hispano Olivetti i Galletas Montes. Les fotografies van ser fetes per Xavier Basiana y Jaume Orpinell, tot i que el llibre va ser coordinat per l'historiador i geògraf Martí Checa-Artasu. El llibre també incorpora textos de diversos autors sobre la temàtica del patrimoni industrial barceloní.
Història
El llibre va ser el resultat d'una exposició que va voltar per diversos espais de Barcelona i Catalunya de 1999 a 2002. Col·legi d'arquitectes de Catalunya, Institut Català de tecnologia, Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya a Terrassa, la Nau Ivanov, etc. Els autors van documentar uns setanta edificis industrials de Barcelona de diverses èpoques. Alguns, com el de SEAT, ja no existeixen convertits en habitatges. D'altres, com La Maquinista o la foneria tipogràfica Neufville, van desaparèixer o es van demolir mentre es duia a terme el treball fotogràfic dels autors. I encara d'altres, com Enmasa-Mercedes Benz, palesen que, del conjunt del patrimoni industrial de la ciutat, no totes les fàbriques dels anys cinquanta i seixanta han estat justament valorades.
La discussió al voltant del patrimoni arquitectònic industrial de Barcelona ha tingut un pes important en el debat sobre el model urbà dels últims anys. En el context d'una ciutat amb una forta tradició fabril i en un moment en què la nova lògica de l'economia global ha deixat en desús bona part de l'antic patrimoni arquitectònic industrial, la sèrie evidencia la necessitat de gestionar d'una altra manera les antigues fàbriques i el repte de dotar-les de noves funcions socials.[3][4]
El llibre es va publicar l'any 2000 i va ser presentat a diversos llocs, entre els quals destaca la Fundació Tàpies.[5]
Museu
Algunes de les fotos que apareixen al llibre van passar a formar part de la col·lecció permanent del MACBA.[6]
Llista de fàbriques fotografiades
Referències
- ↑ Lluís Virós i Pujolà; Associació d'Enginyers industrials de Catalunya. La indústria tèxtil: actes de les V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Marcombo, 2002, p. 663–. ISBN 978-84-267-1332-2 [Consulta: 5 abril 2012].
- ↑ Basiana Vers; Jaume Orpinell. Barcelona, ciutat de fàbriques. BPR Publishers, 1 gener 2000. ISBN 978-84-922646-4-3 [Consulta: 5 abril 2012].
- ↑ CHECA ARTASU, Martín. Geografías para el patrimonio industrial en España: el caso de Barcelona. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2007, vol. XI, núm. 245 (32). <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-24532.htm> [ISSN: 1138-9788]
- ↑ La Veu del Carrer número 66
PDF
- ↑ Presentació del llibre a la F.Tàpies
- ↑ Obres a la col·lecció del MACBA
