| Període |
Sèrie |
Estage |
Edat (Ma) |
| Neogen |
Miocè |
Aquitanià |
més recent |
| Paleogen |
Oligocè |
Chattià |
23,03–28,4 |
| Rupelià |
28,4–33,9 |
| Eocè |
Priabonià |
33,9–37,2 |
| Bartonià |
37,2–40,4 |
| Lutecià |
40,4–48,6 |
| Ypresià |
48,6–55,8 |
| Paleocè |
Thanetià |
55,8–58,7 |
| Selandià |
58,7–61,7 |
| Danià |
61,7–65,5 |
| Cretaci |
Superior |
Maastrichtià |
més antic |
| Subdivisió del període Paleogen segons IUGS, el juliol del 2009. |
El període Bartonià és un estatge faunal de l'Eocè. Començà fa 40,4 ± 0,2 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Karl Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils. Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. S'acabà fa 37,2 ± 0,2 milions d'anys i deu el seu nom a la localitat de Barton (Anglaterra).[1]
Animals del Bartonià [modifica]
