Basilides d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Basilides d'Alexandria (Basileides, Βασιλείδης) fou un gnòstic grec, un dels primers (el primer del qual es té notícia certa) i més destacats. Va viure pels vols de l'any 120 al 140 a Alexandria.

Segons ell, havia rebut el seu coneixement de Glàucies, deixeble de Sant Pere, però aquest Glàucies és un personatge desconegut. Fou deixeble de Menandre i de Saturní. Va viure un temps a Antioquia de l'Orontes i era amb Saturní quan aquest va començar la predicació de la seva heretgia; després va anar a Pèrsia on va sembrar el gnosticisme que va després rebotar amb Manes. Va tornar a Egipte i va ensenyar les seves doctrines a la seva ciutat natal Alexandria. Era viu probablement encara el 138 al pujar al tron Antoní Pius.

Va escriure uns comentaris a l'Evangeli en 24 llibres, dels que es conserven alguns fragments.

Cosmogonia de Basilides[modifica | modifica el codi]

Segons Sant Ireneu, Basílides ensenyava que del Déu suprem havien sorgit 365 cels, un dels quals -el nostre- està governat per un demiürg subaltern: el Jahvè dels jueus.

Segons Hipòlit de Roma, Basílides fa derivar tota existència d'una divinitat suprema inconcebible, de la que s'engendren nombrosos estrats, l'últim dels quals és el nostre món, governat pel déu dels jueus.

Basílides percep una remissió totalment intel·lectual. I la seva moral era austera i aconsellava d'abstenir-se del matrimoni. Tingué nombrosos deixebles, tant a Egipte com a l'Europa meridional.