Bassegoda (Albanyà)
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Alt Empordà | |||
| Municipi | Albanyà  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 9 (2009) | |||
| Idioma oficial | català | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 17733 | |||
Bassegoda és un poble de l'Alta Garrotxa que fins a 1969 va formar municipi propi, moment en què va ser incorporat a Albanyà i transferit administrativament de la comarca de la Garrotxa a la comarca de l'Alt Empordà.
Història[modifica]
El 1846 el municipi de Bassegoda es va conformar a partir dels nuclis o disseminats del mateix poble de Bassegoda, Corsavell, Lliurona, Pincaró, Ribelles i Sous.[1][2] De fet, Lliurona va esdevenir el nucli més poblat d'aquest antic municipi.
El principal element remarcable del nucli de Bassegoda és la seva església de Sant Miquel, una senzilla i elegant església romànica del segle XII, restaurada recentment. És d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, façana orientada al migdia amb campanar d'espadanya.
Al nucli del poble s'hi pot destacar també la casa de pagès de Can Sala, un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües.
Al límit sud del terme de Bassegoda, a la carena que el separa de Sales de Llierca, hi havia hagut el Castell de Bassegoda. I a la vall que hi ha al nord d'aquest castell, sota el Puig, hi havia les Mines de Can Menera, encara explotades en època moderna, amb meners de plom argentífer.[3]
Geografia[modifica]
Els pics del Mont (a l'antic terme de Sous) i del Bassegoda són ben identificables i visibles des de molta part del territori proper. Les terres dels voltants de Bassegoda són molt accidentades, amb altes carenes amb abruptes cingleres i pregones fondalades.[4]
El riu Borró neix als peus del Puig de Bassegoda i passa encaixonat entre muntanyes fins a arribar al Fluvià.
Referències[modifica]
- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918.
- ↑ «El municipi». [Consulta: 18 març 2024].