Beotarca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Beotarca era un membre dirigent de la Confederació o Lliga Beòcia dirigida per Tebes.

L'antiga Beòcia fou dividida en diversos estats cadascun amb una ciutat principal, que es creu que foren 14 que van formar la Lliga Beòcia encapçalada per Tebes que dominava un terç del país. Cada ciutat havia de facilitar tropes i diners a la confederació.

Els beotarques se sap que eren en nombre d'onze al temps de la batalla de Delion el 424 aC. Tucídides esmenta set estats de Beòcia i sembla indicar que durant la guerra del Peloponès eren deu o dotze. Platees s'havia separat i s'havia posar sota protecció d'Atenes el 519 aC. El 374 aC Tèspies fou destruïda pels tebans.

Cada ciutat tenia un boule o assemblea que estava dirigida per un arcont que exercia les funcions sacerdotals dels antics reis, però amb poc poder executiu; els polemarcs, al costat de l'arcont tenien la direcció dels afers, però no tenien comandament militar. Per damunt de cada arcont i havia l'arcont de la Lliga o beotarca, probablement sempre un tebà, que era qui dirigia els afers de la lliga, encara que els seus acords necessitaven ratificació pel boule, i tenia la direcció militar dels afers amb comandament.

Cada ciutat tenia un beotarca excepte Tebes que en tenia dos (i fins i tot consta que en un moment en va tenir tres). Generalment es pensa que hi havia 13 beotarques, corresponents a dotze estats. En temps de la batalla de Leuctres consten set beotarques (371 aC). El 279 aC, durant la invasió dels gals, en consten quatre. Tit Livi cent anys després (171 aC) parla de dotze. No se sap si tots els beotarques actuaven a les mateixes operacions militars i per tant el nombre no és indicatiu necessàriament dels estats.

Els dos beotarques tebans eren presidents alternatius del consell de beotarques on es prenien les decisions per majoria. El termini era d'un any i si romanien al càrrec podien ser condemnats a mort (Epaminondes i Pelòpides ho van fer el 369 aC però es van salvar pels seus grans serveis). Podien ser reelegits (Pelòpides fou reelegit moltes vegades).

La Lliga fou destruïda pels romans el 171 aC però es va reconstruir fins que els romans hi van posar un final definitiu el 148 aC