Aragonès bergotès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bergotès)
Infotaula de llenguaAragonès bergotès
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlat aAragó Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès
aragonès central
aragonès centre-oriental Modifica el valor a Wikidata

L'Aragonès Bergotès o simplement bergotès és la varietat dialectal de l'aragonès, dins del bloc central, parlada a la vall de Broto, al Sobrarb (Osca), això és, a les localitats de Torla, Broto, Oto, Saruisé, Aierbe de Broto, Asín, Yosa, Linás de Broto, Linars de Broto i Fragén. D'aquestes localitats, Broto figura al ALEANR amb les sigles Hu 106, per la qual cosa es coneix relativament ben el lèxic d'interès etnogràfic.[1]

En realitat l'aragonès a la vall de Broto presenta les mateixes característiques bàsiques que a la vall de Vio i és la mateixa parla comarcal. La denominació de bergotès no és tradicional, i la seva distinció és producte de publicacions filològiques que descrivien les característiques de l'aragonès de llocs molt concrets i després designaven la parla d'aquests llocs amb denominacions derivades de gentilicis.

Fonètica[modifica]

Conserva, com l'aragonès de la vall de Vio, les diftongacions -ia- i -ua- de les Ĕ i Ŏ curtes llatines en femení acabades en a (buana, cuasta). Aquest tipus de diftongacions han estat considerades tradicionalment com a arcaismes que en l'aragonès preliterari es produïen des de la Jacetània fins a la Ribagorça, encara que pot haver-hi altres explicacions.

  • COSTA > cuasta (cuesta en aragonès general).
  • BONU > buano (bueno)
  • TEMPU > tiampo (tiempo),
  • QUAESITU > quiasto (quiesto)
  • PONTE > puande (puent).

Hi ha restes de l'evolució de la -LL- cap a sons cacuminals tipus -ts, -t-, -ch-, -s- (anàlegs a la che vaqueira de l'asturià), però que no és -ch- com en tensí, sinó -t-. Això ho trobem molt sovint en la toponímia: Cotata (de collata), Vate (de val), Andecastieto (de DAVANT i CASTELLUM).[2] A la parla viva es documentava almenys en la segona meitat del segle XX en paraules com:

  • Cingleto:[3] cingliello.
  • Vetieto: vetiello, i com pot esdevenir el diftong -ie- general en aragonès i no en diftong -ia-.
  • Mandiata: mantiella.
  • Vertubieto,[4] derivat del llatí VERTIBELLUM, es vertubillo actualment en altres variants d'aragonès.

Morfologia[modifica]

Els articles són o, us, a, as com en aragonès general, però amb la diferència que us conviu amb és, i que en posició intervocàlica tenim ro, ros, ra, ras, (evolució de la -LL- llatina cap a -r- coincidint amb el gascó: ILLA > ra en bergotés, era en gascó).

  • Baixa ta ro patio (ortogràficament baixa ta lo patio).

Referències[modifica]

  1. ↑ Alvar, Manuel. Institución Fernando el CatólicoZaragoza. Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Lámina 3, mapa nº 3. I, 1983. 
  2. ↑ Allué Navarro, María Isabel; Fuertes Casaus, María Pilar. Comarca de Sobrarbe-Diputación de Huesca. Nombres para un paisaje (toponimia del Valle de Broto), 2006. ISBN 84-611-1141-9. 
  3. ↑ Conte, Ánchel; Cortés, Chorche; Martínez, Antonio; Nagore Laín, Francho; Vázquez, Chesús. Librería General. El aragonés: identidad y problemática de una lengua, 1982, p. 58. 
  4. ↑ Elcock, William «Evolución de la -LL- en el dialecto aragonés». Archivo de Filología Aragonesa, 12-13, 1961-1962, pàg. 289.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aragonès_bergotès&oldid=32479842»