Bertha Pappenheim
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1859 Viena (Àustria) |
| Mort | 28 maig 1936 (77 anys) Neu-Isenburg |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Sepultura | Antic cementiri jueu |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, escriptora, activista pels drets de les dones, periodista, dramaturga |
| Nom de ploma | P. Berthold |
Bertha Pappenheim (27 de febrer de 1859 - 28 de maig de 1936), coneguda també amb el pseudònim Anna O. fou una feminista austríaca jueva, coneguda defensora dels drets de la dona i el xiquet.[1][2] Va fundar el moviment feminista jueu el 1904 i el va dirigir durant vint anys, fins a la seva mort, el 1936. Va introduir les dones jueves alemanyes en les qüestions plantejades pel feminisme i les animà a exigir drets polítics, econòmics i socials, així com les responsabilitats corresponents.[1]
Als 21 anys fou la primera pacient tractada amb l'anomenat mètode catàrtic precursor de la psicoanàlisi creat pel metge psiquiatre Josef Breuer, i després per Sigmund Freud, que es va basar precisament en el seu cas per desenvolupar la seua teoria de la psicoanàlisi. Relata aquest cas clínic al llibre Studies on Hysteria o Estudis sobre la histèria, escrit en col·laboració per Breuer i Freud.
Relació amb la psicoanàlisi[modifica]
Bertha Pappenheim (Anna O.) fou històricament la pacient gràcies a la qual Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, va descobrir el que s'anomenaria curació per la paraula. Ens situem entre 1880 i 1882, Freud acabava de tornar dels seus estudis sobre la hipnosi amb el metge francès i director de la Salpêtrière, Jean Martin Charcot. Va començar a treballar com a ajudant de Josef Breuer, amb el qual va tenir una bona amistat al principi, tot i que va acabar distanciant-se'n per culpa de la seua controvertida teoria sobre la sexualitat infantil.
El cas d'Anna O. el van compartir tots dos metges i van utilitzar al principi la hipnosi com a mètode terapèutic. Amb la hipnosi Bertha semblava recuperar-se, però patia recaigudes que li afectaven la mobilitat de les cames. Llavors, sobtadament, hauria tingut una crisi catàrtica sense necessitat de cap hipnosi i Freud va començar a albirar la tècnica de la psicoanàlisi que amb el temps va desenvolupar: associació d'idees, atenció flotant, etc.
Finalment Bertha fou internada en un centre psiquiàtric i un cop recuperada es consagrà com una fervent feminista a la lluita pels drets socials. Va dirigir un orfenat a Frankfurt del Main i va fundar la lliga de dones jueves.
Hans Eysenk[modifica]
No obstant això, existeixen altres opinions sobre el cas. Hans Eysenk –que ha estat un psicòleg influent a final del segle xx per les seues teories sobre la personalitat i contrari a la psicoanàlisi, que considera una pseudociència– afirma al seu llibre Decadència i caiguda de l'imperi freudià que Bertha no patia histèria sinó una malaltia física dita Meningitis tuberculosa, molt estesa a Europa. Segons Eysenk s'havia contagiat probablement del seu pare, que havia mort a causa d'eixa malaltia. Igualment el concepte d'histeria, que sempre ha sigut força nebulós «un globus ple d'aire en lloc de substància», es va abandonar com suposada malaltia mental.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Kaplan, Marion. «Bertha Pappenheim» (en anglès). Jewish Women's Archive, 20-03-2009. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «¿Quién era Anna O.?» (en castellà). Fundación Anna O.. [Consulta: 1r abril 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Hysteria - an overview» (en anglès). International Encyclopedia of the Social & Behavioral Sciences. Science Direct Topics, 2001. [Consulta: 1r gener 2022].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertha Pappenheim |