Betta splendens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Betta splendens
Mascle
Mascle
Femella
Femella
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Anabantoidei
Família: Osphronemidae
Subfamília: Macropodusinae
Gènere: Betta
Espècie: B. splendens
Nom binomial
Betta splendens
Regan, 1910[2][3][4]

El batallaire[5] (Betta splendens) és una espècie de peix d'aigua dolça de la família Osphronemidae[6] nadiu de les conques dels riu Chao Phraya[1] i Mekong,[3] incloent-hi Tailàndia,[7][8][9][10] Laos,[11][12] el Vietnam[13] i Cambodja. Ha estat introduït al Brasil,[14][15] Colòmbia, la República Dominicana, Indonèsia,[16] Malàisia[17] i Singapur[18][19][20][21][22][23][24]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els mascles fan al voltant de 6,5-7,5 cm de llargària total i les femelles són més petites. La seua forma corporal és aerodinàmica, la qual cosa li permet lliscar suaument i sense esforç a través de l'aigua. Està cobert d'escates, les quals creixen des de la pell i se superposen les unes a les altres d'una manera semblant a les teules del sostre d'una casa. Aquestes escates són primes i transparents i li ajuden a protegir el cos de lesions i optimitzar la natació. Presenta una capa de Mucositat|moc a les escates per protegir-li de paràsits i infeccions, i, a més, proporcionar-li una suavitat extra i contrarestar la resistència de l'aigua. Tenen una aleta caudal, una de dorsal, dues de pelvianes, una d'anal i dues de pectorals. Els exemplars salvatges tenen les aleta (anatomia animal)|aletes molt més curtes. Tenen un òrgan anomenat "laberint" amb el qual poden respirar aire a la superfície de l'aigua. En estat salvatge, utilitza la seua coloració per protegir-se dels depredadors i atreure les seues parelles. Tot i així, els exemplars silvestres no tenen els colors vermell brillant, verd llima o blau dels seus homòlegs domesticats i criats selectivament. Té una longevitat de dos anys.[19][25][26][27][28][29]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça (aigües estancades de les planes d'inundació, canals, arrossars[26] i rius de mitjans a grans),[30] bentopelàgic i de clima tropical (24°C-30°C; 22°N-8°N, 99°E-107°E).[31][25][28] Durant l'estació seca, és capaç de sobreviure enterrat en cavitats humides del fons (amb només fang o llot) fins que l'aigua retorna al seu hàbitat durant l'estació humida.[32]

Es nodreix principalment d'insectes caiguts a l'aigua i, també, de zooplàncton i de larves de mosquits i d'altres insectes. A causa del seu ràpid metabolisme, li cal menjar sovint i en petites quantitats d'altres matèries (com ara, algues) per a mantindre'l fins al seu proper àpat.[26][25][28]

L'aparellament s'inicia amb el Mascle (biologia)|mascle construint un niu de bombolles. Per a bastir-lo, el mascle neda vers la superfície, pren una glopada d'aire i escup un moc recobert de bombolles d'aire. A continuació, pren ràpidament una nova bombolla d'aire i l'allibera a prop de la primera. Aquest procés continua durant hores, amb pauses ocasionals per a menjar o festejar la femella. Després d'un temps, el niu comença a prendre una forma definida, tot i que la forma i la mida varia entre nius fets per diferents mascles. Una vegada que el niu és acabat, comença un festeig molt intens entre el mascle i la femella: el mascle encalça agressivament la femella per tractar de portar-la al niu i pot ésser molt violent si la femella no ho fa de forma voluntària (moltes vegades, les aletes de la femella poden acabar esquinçades i, fins i tot, amb algunes escata|escates arrencades). Després de la fresa, el mascle protegeix el niu i té cura dels ou (biologia)|ous fins que neixen els alevins al cap de 24 o 48 hores més tard (depenent de la temperatura de l'aigua). El seu zel paternal arriba fins a l'extrem que és capaç d'atacar la femella si aquesta comparteix un mateix espai tancat amb ell (com ara, un aquari (recipient)|aquari). Així mateix, cal separar el mascle dels alevins una vegada que s'han desclòs dels ous, ja que podria menjar-se'ls. Les cries no comencen a mostrar els colors i la forma de les aletes definitius fins que tenen, si fa no fa, tres mesos d'edat i arriben a la maduresa sexual al voltant de cinc mesos.[25][33][34][19][35][36]

Una de les característiques més conegudes d'aquesta espècie és el seu instint per la lluita: els mascles, amb més freqüència que les femelles, lluiten els uns contra els altres per defensar els seus territoris. A Àsia, aquesta animositat contra els exemplars de la seua mateixa espècie és aprofitada per a escenificar lluites en les que s'aposten considerable quantitats de diners (als Estats Units estan terminantment prohibides). Els exemplars salvatges rarament es barallen entre si durant més de quinze minuts, mentre que les varietats criades en captivitat i que ho fan durant un temps inferior a una hora són considerades de baix rendiment.[37]

La seua amenaça principal és la degradació del seu hàbitat a causa de l'agricultura intensiva i la contaminació, sobretot a Tailàndia.[38] A més, l'aparellament d'exemplars escapats de granges amb exemplars silvestres i amb altres espècies del mateix gènere (com ara, Betta smaragdina i Betta imbellis) suposa un empobriment genètic.[1][39]

En l'aquari[modifica | modifica el codi]

Les diferents varietats d'aquesta espècie són molt populars en aquariofília, tot i que la tinença de més d'un Mascle (biologia)|mascle en aquari (recipient)|aquaris molt petits provoca problemes, ja que tendeixen a lluitar entre ells. Tot i així, el millor és encabir diverses femelles per un sol mascle en un aquari que faci com a mínim 60 cm de llargada.[31][40][41][42]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 IUCN (anglès)
  2. Regan, C. T., 1910. The Asiatic fishes of the family Anabantidae. Proc. Zool. Soc. Lond. 1909 (pt 4): 767-787, Pls. 77-79.
  3. 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
  4. uBio (anglès)
  5. «Betta splendens». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Vidthayanon, 2004. Handbook of freshwater fishes of Thailand. Sarakadee, Bangkok.
  8. Smith, H.M., 1945. The fresh-water fishes of Siam, or Thailand. United States Government Printing Office, Washington DC.
  9. Suvatti, C., 1981. Fishes of Thailand. Royal Institute of Thailand, Bangkok. 379 p.
  10. Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok. 353 p.
  11. Taki, Y., 1974. Fishes of the Lao Mekong Basin. United States Agency for International Development Mission to Laos Agriculture Division. 232 p.
  12. Baird, I.G., V. Inthaphaisy, P. Kisouvannalath, B. Phylavanh i B. Mounsouphom, 1999. The fishes of southern Lao. Lao Community Fisheries and Dolphin Protection Project. Ministry of Agriculture and Forestry, Laos. 161 p.
  13. Khoa, T.T. i T.T.T. Huong, 1993. Dinh Loai Cá Nuóc Ngot Vùng Dông Bang Sông Cuu Long. Khoa Thuy San Truong Dai Hoc Can Tho, p 3-8.
  14. Santos, E., 1981. Peixes da Água doce (Vida e costumes dos peixes do Brasil). Belo Horizonte, el Brasil, Editora Itatiaia Limitada. 267
  15. Nomura, H., 1984. Nomes científicos dos peixes e seus correspondentes nomes vulgares. A: H. Nomura (ed.). Dicionário dos peixes do Brasil. Editerra, Brasília, el Brasil: 27-63
  16. Tan, H.H. i P.K.L. Ng, 2005. The labyrinth fishes (Teleostei: Anabantoidei, Channoidei) of Sumatra, Indonesia. Raffles Bull. Zool. Supplement (13):115-138.
  17. Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1983. Freshwater fishes of Peninsular Malaysia. Penerbit Universiti Pertanian Malaysia, Malàisia. 284 p.
  18. Chou, L.M. i T.J. Lam, 1989. Introduction of exotic aquatic species in Singapore. P. 91-97. A: S.S. De Silva (ed.). Exotic aquatic organisms in Asia. Proceedings of the Workshop on Introduction of Exotic Aquatic Organisms in Asia. Spec. Publ. Asian Fish. Soc.3, 154 p.
  19. 19,0 19,1 19,2 PFK advent calendar: Siamese fighter (anglès)
  20. FishBase (anglès)
  21. Lever, C., 1996. Naturalized fishes of the world. Academic Press, Califòrnia. 408 p.
  22. Tan, H.H. i P.K.L. Ng, 2005. The fighting fishes (Teleostei: Osphronemidae: Genus Betta) of Singapore, Malaysia and Brunei. Raffles Bull. Zool. Supplement (13):43-99.
  23. Welcomme, R.L., 1988. International introductions of inland aquatic species. FAO Fish. Tech. Pap. 294. 318 p.
  24. GBIF (anglès)
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 FishBase (anglès)
  26. 26,0 26,1 26,2 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p.
  27. Animal Diversity Web (anglès)
  28. 28,0 28,1 28,2 Hargrove, M., 1999. The Betta: an Owner's Guide to a Happy Healthy Fish. Nova York: Howell Book House
  29. Todo Fauna (castellà)
  30. Taki, Y., 1978. An analytical study of the fish fauna of the Mekong basin as a biological production system in nature. Research Institute of Evolutionary Biology Special Publications núm. 1, 77 p. Tòquio
  31. 31,0 31,1 Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  32. Vierke, J., 1988. Bettas, Gouramis, and Other Anabantoids. Nova Jersey: T.F.H. Publication, Inc.
  33. Ostrow, M., 1989. Bettas. Nova Jersey: T.F.H. Publications, Inc.
  34. Breder, C.M.i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey. 941 p.
  35. Betta Splendens, el luchador del Siam (castellà)
  36. Acuariofilia Blog (castellà)
  37. Rodgers, N., 1990. The Marshall Cavendish Wildlife Encyclopedia. Nova York: Marshall Cavendish Corp.
  38. Vidthayanon, C., 2005. Thailand Red Data: Fishes. Office of Natural Resources and Environmental Policy and Planning, Bangkok.
  39. Seriously Fish (anglès)
  40. Bundesministerium für Ernährung, Landwirtschaft und Forsten (BMELF), 1999. Gutachten über Mindestanforderungen an die Haltung von Zierfischen (Süßwasser). Bundesministerium für Ernährung, Landwirtschaft und Forsten (BMELF), Bonn, Alemanya. 16 p
  41. Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey. 208 p
  42. Rixon, C.A.M., I.C. Duggan, N.M.N. Bergeron, A. Ricciardi i H.J. Macisaac, 2005. Invasion risks posed by the aquarium trade and live fish markets on the Laurentian Great Lakes. Biodivers. Conserv. 14:1365-1381

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution-Division of Fishes.
  • Bassleer, G., 1997. Color guide of tropical fish diseases: on freshwater fish. Bassleer Biofish, Westmeerbeek, Bèlgica. 272 p.
  • Bassleer, G., 2003. The new ilustrated guide to fish diseases in ornamental tropical and pond fish. Bassleer Biofish, Stationstraat 130, 2235 Westmeerbeek, Bèlgica, 1a. edició, 232 p.
  • Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Gyldenholm, A.O. i J.J. Scheel, 1974. Chromosome numbers of fishes. I. P. 90-97. A: J.P. Wourms, D.E. Semler, J.V. Merriner et.al. Genetic studies of fish: II. MSS Information Corporation, Nova York.
  • Hinegardner, R. i D.E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951):621-644.
  • Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater, Maryland, els Estats Units.
  • Plumb, J.A., 1999. Edwardsiella Septicaemias. P.479-521. A: P.T.K. Woo i D.W. Bruno (eds.). Fish Diseases and Disorders, Vol. 3: Viral, Bacterial and Fungal Infections. CAB Int'l.
  • Post, A., 1965. Vergleichende Untersuchungen der Chromosomenzahlen bei Süßwasser-Teleosteern. Z. Zool. Syst. Evol. Forsch. 3:47-93.
  • Rass, T.S., 1983. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.), Moscou: Prosveschenie. 575 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10ª edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  • Schliewen, U.K., 1992. Aquarium fish. Barron's Education Series, Incorporated. 159 p.
  • Svardson, G. i T. Wickbom, 1942. The chromosomes of two species of Anabantidae (Teleostei), with a new case of sex reversal. Hereditas 28(1-2):212-216.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3):1-38.
  • Witte, K.-E. i J. Schmidt, 1992. Betta brownorum, a new species of anabantoids (Teleostei: Belontiidae) from northwestern Borneo, with a key to the genus. Ichthyol. Explor. Freshwat. 2(4):305-330.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]