Biblioteca Sackler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBiblioteca Sackler
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimMortimer Sackler Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscol·lecció
biblioteca universitària
arxiu acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació24 setembre 2001
Governança corporativa
Part deMuseu Ashmolean
Biblioteques Bodleian Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+44 1865 278092 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbodleian.ox.ac.uk… Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): SacklerLibrary Modifica el valor a Wikidata

La Biblioteca Sackler (en anglès, Sackler Librari) forma part del centre de recerca de la Biblioteca Bolderian i conté una gran quantitat d'obres històriques i arqueològiques que pertanyen a la Universitat d'Oxford, Anglaterra.

Història[modifica]

La Biblioteca Sackler va ser construïda el 2001. Es va obrir el 24 de setembre del mateix any, i va substituir la biblioteca del Museu Ashmolean. Va ser fundada gràcies a la donació del multimilionari Mortimer Sackler. Va ser dissenyada pels arquitectes Robert Adam i Paul Hanvey d'Arquitectura ADAM. La construcció principal és circular, característica dels orígens clàssics de gran part d'aquestes construccions. Una de les parts exteriors està decorada amb un fris clàssic. Els arquitectes assenyalen que l'entrada principal es basa en el temple dòric d'Apolo a Bassae, que va ser excavat per primera vegada per Charles Robert Cockerell, l'arquitecte que va dissenyar el Museu Ashmolean.[1] La Biblioteca Sackler és administrada com a part de la Biblioteca Bodlerian, la biblioteca central de la Universitat d'Orford.

Col·leccions[modifica]

Els seus fons incorporen les col·leccions de quatre de les biblioteques més antigues, és a dir, la biblioteca Ashmolean, la Biblioteca de Préstec de Clàssics, la Biblioteca d'Art Oriental, l' Institut Griffith i la

El papir Hèracles, conservat per la Biblioteca Sackler.

Biblioteca d'Història de l'Art. Les àrees temàtiques principals són:

Entre els documents destacats hi ha el papir d'Hèracles, un fragment del manuscrit grec del segle iii que conté un poema sobre els treballs d'Hèracles, juntament amb més de 100.000 fragments trobats a Oxirrinc conegut com el papir d'Oxirrinc.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]