Bisbat de Chur

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:26, 15 set 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Chur
Dioecesis Curiensis
Imatge
La catedral de Chur

Localització
Map
 46° 50′ 54″ N, 9° 32′ 06″ E / 46.84822°N,9.535°E / 46.84822; 9.535
Estat federatSuïssa
CantóGrisons Modifica el valor a Wikidata
Parròquies312
Població humana
Població1.859.376 (166,37 hab./km²)
Llengua utilitzadaalemany Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície12.267
Limita amb
Creaciósegle V
PatrociniSant Luci
CatedralAssumpció de Maria
Organització política
• Cap de governVitus Huonder

Lloc web[http:// www.bistum-chur.ch/ bistum-chur.ch]
Escut
Escut de la diòcesi


El palau episcopal de Coira.
L'Hof Chur, a l'esquerra de la foto, de proprietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la Martinskirche, església protestant de Coira.
El seminari San Lucio de Coira.
Frontal d'altar de la catedral de Coira.
L'abadia benedictina de Disentis, fundada al segle VIII.
L'abadia benedictina de Pfäfers, també del segle VIII.

El Bisbat de Chur (alemany: Bischof von Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa. A l'edat mitjana el bisbe va exercir sobirania temporal sobre una part dels territoris de la diòcesi formant el principat-bisbat de Chur, feu immediat del Sacre Imperi Romanogermànic. El 2013 tenia 650.660 batejats d'un total d'1.859.376 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitus Huonder.

Amb la diòcesi de Basilea i de San Gallo, la diòcesi de Chur gaudeix del privilegi d'un procediment d'elecció del bisbe concordat entre el capítol de la catedral i la Santa Seu, privilegi confirmat pel Papa Pius XI el 1926.[1]

Territori

La diòcesi comprèn els cantons suïssos de Grisons, Schwyz, Glarus, Zuric, Obwalden, Nidwalden i Uri.

La seu episcopal és la ciutat de Coira, on es troba la catedral d'Assumpció de Maria.

El territori s'estén sobre 12.267 km², i està dividit en 308 parròquies.

Història

Un bisbe de Chur s'esmenta per primer cop el 451/452 quan un Asinius va assistir al sínode de Milà.[2] però probablement existia ja un segle abans. Segons tradicions locals, el primer bisbe de Chur fou sant Luci de Britània, un suposat rei a l'illa de Gran Bretanya, del qual es diu que va morir màrtir a Chur al voltant de l'any 176, i les suposades relíquies del qual es conserven a la catedral. Al segle vii el bisbat va adquirir uns quants territoris cap al sud del llac de Constança. La seu era al principi sufragània de l'arquebisbe de Milà, però després del tractat de Verdun el 843, va passar a ser sufragània de Magúncia. Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic va donar el bisbat al seu vassall Hartpert juntament amb nombrosos privilegis incloent-hi el control sobre el pas de Septimer, a l'època el punt de travessia principal a través dels Alps centrals. Aquests concessió reforçava el poder temporal del bisbat, i més tard esdevenia un príncep dins del Sacre Imperi Romanogermànic.

A l'època dels emperadors Hohenstaufen (segles XII i XIII), els bisbes de Chur van estar al seu costat, i per un temps i va haver dos bisbes alhora, sent l'altre nomenat pels papes. Al segle xiv Sigfrid von Gelnhausen adquiria la diòcesi imperial de Chur dels barons de Vaz i representava a l'emperador Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.

El 1803 la seu es convertia en immediatament subjecta a la Santa Seu. Fins a 1997, l'arxidiòcesi catòlica de Vaduz va ser part de la diòcesi de Chur.

Llista de Bisbes de Chur

Anys Nom Notes
452-455 Asini
vers 460 Pruritius
vers 470 Claudià
vers 485 Ursicí I
vers 495 Sidonius
vers 520 Eddo
530-546 Valentinianus
548-? Paulinus
vers 590 Teodor
vers 614 Víctor I
? Verendarius ?
?-681 Ruthard
681-696 Paschal
696?-712 Víctor II
712-735 Vigilius
vers 740 Adalbert
754-760 Ursicinus II
759-765 Tello
773-800? Constantius
800-820 Remigius
820-833 Víctor III
833-844 Verendarius
844-849 Gerbrach
849-879 Hesso
879-887 Rothar
887-914 Dietholf
914-949 Waldo I
949-968 Hartbert
969-995 Hiltibold
995-1002 Waldo II
1002–1026 Ulrich I
1026–1039 Hartmann I
1039–1070 Dietmar
1070–1078 Heinrich I
1079–1088 Norbert
1089–1095 Ulrich II von Tarasp
1095–1122 Guido
1122–1142 Konrad I von Biberegg
1142–1150 Konrad II von Tegerfelden
1150–1160 Adalgod
1160–1170 Egino von Ehrenfels
1170–1179 Ulrich III von Tegerfelden
1179–1180 Bruno von Ehrenfels
1180–1193 Heinrich II von Arbon
1194?-1200 Arnold I von Matsch
1200–1209 Rainier
1209 Walter von Tegerfelden
1209–1221 Arnold II von Matsch
1221–1222 Heinrich III von Realta i/o

Albrecht von Güttingen, abat de Sankt Gall ||

1222–1226 Rudolf I von Güttingen
1226–1233 Berthold von Helfenstein
1233–1237 Ulrich IV von Kyburg
1237–1251 Volkhard von Neuenburg
1251–1272 Heinrich IV von Montfort
1272–1282 Konrad III von Belmont
1282–1290 Friedrich I von Montfort
1290–1298 Berthold II von Heiligenber
1298 Hugo von Montfort
1298–1321 Siegfried von Geilnhausen
1321–1324 Rudolf II von Montfort
1324–1325 Hermann von Eichenbach
1325–1331 Johann I von Pfefferhart
1331–1355 Ulrich V von Lenzburg
1355–1368 Peter Gelyto
1368–1376 Friedrich II von Erdingen
1376–1388 Johann II von Ehingen
1388–1390 Bartholomew
1390–1416 Hartmann II von Werdenberg-Sargans
1416–1417 Johann III Ambundi
1417–1440 Johann IV Naso
1440–1441 Konrad IV von Rechberg
1441–1453 Heinrich V von Höwen bisbe de Constança
1453–1458 Leonhard Wyssmayer
1458–1491 Ortlieb von Brandis
1491–1503 Heinrich VI von Höwen
1503–1541 Paul Ziegler von Ziegelberg
1541–1548 Licius Iter
1548–1565 Thomas Planta
1565–1581 Beatus à Porta
1581–1601 Peter II von Rascher
1601–1627 Giovanni V
1627–1635 Joseph Mohr, von Zernez
1636–1661 Giovanni VI
1661–1692 Ulrich VI di Monte-Villa
1692–1728 Ulrich VII von Federspiel
1728–1754 Joseph Benedict von Rost
1755–1777 Johann Anton von Federspiel
1777–1794 Franz Dionysius von Rost
1794–1833 Karl Rudolf Graf von Buol-Schauenstein darrer príncep-bisbe (fins a 1803)
1834–1844 Johann Georg Bossi
1844–1859 Kaspar I de Carl ab Hohenbalken
1859–1876 Nikolaus Franz Florentini
1877–1879 Kaspar II Willi
1879–1888 Franz Konstantin Rampa
1888–1908 Johannes Fidelis Battaglia
1908–1932 Georg Schmid von Grüneck
1932–1941 Laurenz Matthias Vincenz
1941–1962 Cristiano Caminada
1962–1990 Johannes Vonderach
1990–1997 Wolfgang Haas
1997–2007 Amédée Grab
From 2007 Vitus Huonder

Estadístiques

A finals del 2013, la diòcesi tenia 650.660 batejats sobre una població d'1.859.376 persones, equivalent al 35,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1948 ? 980.162 ? 960 545 415 ? 497 3.160 264
1970 555.360 1.311.930 42,3 974 574 400 570 400 2.565 259
1980 790.000 1.690.000 46,7 973 571 402 811 477 1.935 340
1990 726.000 1.631.000 44,5 787 480 307 922 2 365 1.883 341
1999 684.930 1.649.000 41,5 659 422 237 1.039 17 305 1.116 305
2000 655.500 1.582.100 41,4 633 393 240 1.035 18 308 1.942 309
2001 631.020 1.593.555 39,6 616 388 228 1.024 28 334 1.100 309
2002 610.030 1.530.450 39,9 665 387 278 917 31 375 1.075 309
2003 658.770 1.706.290 38,6 673 377 296 978 28 405 1.065 309
2004 777.280 1.642.575 47,3 685 385 300 1.134 33 366 977 309
2006 686.446 1.655.708 41,5 661 381 280 1.038 36 395 965 308
2013 650.660 1.859.376 35,0 577 351 226 1.127 51 340 917 312

Fonts

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Chur

Referències

  1. Vicaire, op. cit., col. 216.
  2. . Mansi, IV, 141; Enciclopèdia Catòlica, Chur