Boris Blacher

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Noteicon4.svg30x-Music.pngBoris Blacher
Boris Blacher.jpg
Retrat de Boris Blacher
Naixement 19 de gener, 1903
Newchwang, Xina
Mort 30 de gener, 1975
Berlín Alemanya
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Ocupació Compositor

Boris Blacher (Newchwang, Xina, 19 de gener, 1903 - Berlín Alemanya, 30 de gener, 1975) fou un compositor alemany de pares russos.

Després de viure una llarga temporada a Rússia, estudià a Berlín amb Koch (1922-26). El 1928 feu els seus estudis dodecafònics. Fou professor de composició a Dresden (1938-39), director musical de Radio Berlín, professor de composició en aquesta ciutat (1948) i director de la Hochschule für Musik.

Blacher fou un dels compositors que varen viure en el període repressió de l'Alemanya nazi, en la s'imposà un tipus de composició primitiva i populatxera. Això no obstant, tal vegada per venir d'altres països, o per convicció personal, no es rebaixà a compondre pornografies musicals, ni aspirà a ésser músic oficial del Tercer Reich com Egk.

Les obres que es coneixen d'ell, són posteriors a la Segona Guerra Mundial. Potser, equivocada o no la seva estètica, el fet d'haver estat en contacte amb altres cultures sigui la causa que la seva obra no manifesti –almenys de manera notable- la típica desorientació de l'Alemanya de postguerra, en la que es donaven barreges monstruoses d'un romanticisme en què les figures ja decadents eren preses com a model, primitivisme encara de gust nazi i intents absurds de cercar la puresa ària en les elucubracions dodecafòniques.

Al marge de tan nefastes influències, Blacher es deixà influir per Stravinsky i Arnold Schönberg, tècnica per la qual comença a interessar-se ja el 1928, malgrat que després es desinteressà d'ella. Tampoc hi podia mancar, en el seu gust per l'exòtic, la presència del jazz, com en donen fe els seus Dos Poemes, per a quartet de jazz, la Partita i el Concert.

En el ritme creà la fórmula que anomenà metro variable i progressiu, que començà a practicar en el seu Klavierr-Ornamente (1950), i reapareix al llarg de tota la seva obra. Es tracta d'un sistema de simplificació rítmica basat en transformacions progressives dels compassos subjectes a un ordre i periodicitat. És autor, a més, d'unes Variacions per a orquestra (1974), Studie in pianissimo (1954), concerts per a violí, piano, per a orquestra de jazz, i entre altres obres per a orquestra i música de cambra, les òperes ballet Hamlet, Lysistrata, El gran inquisidor i l'òpera ballet Preussiches Märchen.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boris Blacher Modifica l'enllaç a Wikidata