Botiga de descompte
En distribució, les botigues de descompte (genèricament canal descompte ), són una fórmula comercial de productes d'alimentació i drogueria caracteritzada per: un assortiment limitat, l'aposta per la marca de distribuïdor, una política constant de preus baixos i, sobretot, un control sistemàtic dels costos.
En la seva versió més extrema i àmplia, es coneix com descompte dur o super descompte ( hard discount ), els establiments més petits, amb quatre caixes com a màxim, es classifiquen com descompte tou ( soft discount ).
Taula de continguts |
Simplificació [modifica]
Les botigues de descompte ofereixen preus més baixos que altres establiments de característiques similars, com supermercats sobre hipermercats. Pretenen vendre més articles a aquests preus i així guanyar en rendibilitat.
La reducció del preu d'un article concret implica una minva en el marge brut unitari. Per contrarestar aquesta pèrdua de marge dels establiments de descompte aposten per la simplificació de la botiga per abaratir els costos. [1]
Per aconseguir costos més baixos aquestes botigues necessiten pertànyer a grans cadenes o estar incorporades a grans centrals de compra. A les botigues descompte es redueixen al mínim els costos relacionats amb el emmagatzematge i la manipulació de mercaderia, exposant el producte directament dins del seu embalatge. Algunes cadenes situen les caixes expositores en els lineals però altres arriben a exposar el producte sobre els mateixos palets de transport.
Per a reduir el cost de personal, empren la fórmula de lliure servei amb molt pocs empleats polivalents que exerceixen diverses funcions. Les botigues descompte solen reduir les despeses generals controlant al màxim els costos relacionats amb la decoració, el mobiliari, l'energia elèctrica, la publicitat a l'interior de la botiga i altres.
Les botigues descompte s'ubiquen tant al centre de les ciutats, com a la perifèria dels centres urbans, en aquest cas solen tenir aparcament propi.
Cadenes de descompte [modifica]
Les cadenes més conegudes són:
- Wal-Mart, el minorista més gran del món, opera més de 1,300 botigues de descompte als EUA
- La francesa Dia, pertanyent al grup Carrefour.
- La alemanya Lidl.
- Plus Superdescompte, que pertanyia al grup alemany Tengelmann i que després de la seva compra per la companyia va ser fusionat amb Dia
- Aldi, pertanyent al grup alemany d'igual nom.
Altres ensenyes de menor importància són:
- Zero, del grup espanyol Miquel Alimentació.
- Netto, pertanyent al grup francès Intermarché.
- Ekono, pertanyent al grup xilè-nord-americà Walmart Xile.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botiga de descompte  |
- ↑ Díez de Castro, Enrique Carlos; Francisco Javier Landa Bercebal, Francisco José Cossío Silva i María Pilar Zorrilla Calvo. «Capítol 1: Introducció». A: Merchandising. Madrid (Espanya): Edicions Piràmide, SA, 1998, p. 26. ISBN 84-368-0951-3. «La presentació d'un assortiment curt seleccionat, la utilització del "descompte" i marques de dsitribución és una de les formes de simplificació .»
