Càmera rèflex digital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nikon D90 (DSLR).

Una càmera rèflex digital, també anomenades DSLR (Digital-SLR) és una càmera amb òptica rèflex i processament digital d'imatges. estan dissenyades de manera molt similar al de les càmeres rèflex analògiques d'un objectiu (SLR, de l'anglès Single lens reflex). Són una evolució de les rèflex tradicionals en què se substitueix la pel·lícula per un sensor d'imatge, mantenint en general compatibilitat pel que fa a l'ús dels objectius de les antigues rèflex analògiques.

Incorporen a més una pantalla de cristall líquid en la qual es pot veure la fotografia immediatament després de la presa, i comprovar, amb l'ajuda d'un histograma que l'exposició ha estat correcta. Però aquesta pantalla, en la majoria dels models, no serveix com a visor per fer la fotografia com succeeix en les càmeres digitals compactes, pel fet que el sensor es troba ocult després del obturador i el mirall del visor, com passa amb la pel·lícula en les càmeres rèflex analògiques (hi ha excepcions com els models Olympus E-330, E-510, Canon 40D o Nikon D90 que incorporen un sistema que s'anomena Live View).

Mercat[modifica | modifica el codi]

En un principi les càmeres DSLR ocupaven exclusivament el sector de la fotografia professional, fins que Canon va presentar el setembre de 2003 la 300D amb un preu de 1.100 amb objectiu inclòs. El març de 2004 Nikon presenta la D70 amb un preu lleugerament superior però amb més funcions que la 300D de Canon. D'aquesta manera s'introdueixen per fi el 2005 les DSLR en el sector de fotografia amateur o no professional. Quan el mercat de la fotografia digital s'havia estabilitzat, per les vendes de càmeres compactes digitals, és en el sector de les rèflex digitals on produeix un gran creixement a partir de 2005. El 2006 la majoria de fabricants de càmeres fotogràfiques ofereixen almenys un model rèflex amb un preu que ronda els 600 , objectiu inclòs.

Diferències respecte a una càmera compacta digital[modifica | modifica el codi]

Secció d'una Olympus E-30 DSLR

La primera diferència és que els objectius són intercanviables, normalment compatibles amb els objectius de rèflex analògiques. Com que aquests objectius estaven dissenyats per a una pel·lícula de 35mm, el sensor és més gran que en les càmeres compactes. Tot i que pot ser de la mateixa mida d'una pel·lícula (36x24 mm) (sensor full-frame, generalment només en models de molt alta gamma), en general solen ser una mica més petits (veure: mida de sensor APS-C), en aquest cas es produeix una "multiplicació de la distància focal" normalment de 1.5-1.6, llevat d'excepcions com el sistema Quatre Terços que proporciona un factor de multiplicació de 2.

A les càmeres compactes s'utilitzen sensors de mida reduïda, el que comporta distàncies focals també reduïdes i per tant una profunditat de camp molt alta (gairebé tot en la fotografia apareix enfocat). La profunditat de camp és per tant la principal diferència en la fotografia realitzada amb una càmera compacta digital o amb una rèflex. A la càmera rèflex s'aconsegueix un gran control mitjançant l'obertura del diafragma sobre l'enfocament i el desenfocament, un fons desenfocat centra l'atenció en el motiu fotografiat.

Una altre de les millores d'un sensor d'imatge més gran, és la major qualitat d'imatge, així com una major sensibilitat es pot realitzar fotografies amb ISO 1600 amb un nivell de soroll molt acceptable.

Prestacions[modifica | modifica el codi]

  • Alta qualitat d'imatge.
  • Gran control sobre la profunditat de camp.
  • Alta sensibilitat (ISO).
  • Possibilitat d'intercanviar objectius i utilitzar els heretats de càmeres analògiques de la mateixa marca.
  • Àmplia gamma d'objectius de qualitat disponibles.
  • Solen incloure el format RAW, fitxer digital sense processar ni comprimir, també anomenat negatiu digital, per a una àmplia gamma tonal de 36bit o més. Algunes càmeres compactes d'alta gamma també poden incloure.
  • Rapidesa de tir, capturant a instant. Possibilitat de ràfegues de 3 o 5 fotografies per segon (Nikon D3 per exemple captura fins a 9 fotogrames per segon i la Casio EX-FH20 encara que no és una rèflex, arriba fins a 40 fotogrames per segon a 7mpx)
  • Preu, no només per la càmera sinó pels objectius.
  • Major possibilitat de trepidació a causa del moviment brusc del mirall (imatge moguda en fotos amb llum insuficient). Llevat que es disposi de estabilitzador d'imatge, el qual pot estar o bé integrat en el cos (Sony Alpha, Olympus E510, Pentax K10D) o en l'objectiu, que pot incloure el estabilitzador (Nikon VR, Canon IS, Leica-Panasonic Mega OIS).
  • Com que els objectius intercanviables entra brutícia en el sensor, requereix de neteja i manteniment, amb l'excepció de les càmeres que incorporen un sistema de neteja per ultrasons.
  • En models antics no es pot realitzar la fotografia fent servir la pantalla com visor.
  • Dificultat de maneig si no es tenen coneixements previs.
  • Mida i pes elevats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càmera rèflex digital Modifica l'enllaç a Wikidata