Cécile Périn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCécile Périn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1877 Modifica el valor a Wikidata
Reims (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1959 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGeorges Périn Modifica el valor a Wikidata
FillsYvonne Perin Modifica el valor a Wikidata
Premis

Cécile-Élisa Martin, nom de casada Cécile Périn (1877-1959) és una poetessa francesa.[1]

Biografia[modifica]

Cécile-Élisa Martin va néixer a Reims el 29 de gener de 1877. Es casa amb George Périn, que és també poeta; tenen una filla, Yvonne.[2][3][4] La parella freqüenta l'abadia de Créteil, una associació comunitària d'artistes. Cécile Périn és membre de Les Poètes du divan (revista de literatura i d'art) i, d'altra banda, l'única dona admesa en aquesta assemblea. Col·labora també amb el Beffroi.[5][6] Pren una relativa posició contra la Primera Guerra Mundial.[7][8]

L'any 1922 perd el seu marit i la seva poesia reflecteix d'aquest dol.[9]

Dans le labyrinthe

"Je ne veux désormais que l'ombre et la douleur. Pour que vers mon ami je marche plus légère, De tout ce qui fut doux j'ai dépouillé mon cœur Tout palpitant encor de bonheurs éphémères.

Mon compagnon n'a plus de mains. J'ai les mains vides. Mon compagnon n'a plus de voix. Et je me tais. J'erre seule, attendant que son amour me guide Dans l'étroit labyrinthe ainsi qu'un fil secret.

Mais je n'ai que mes doigts de chair pour m'agripper Dans la nuit ténébreuse à sa forme immortelle, Et je n'ai que mon front pesant pour m'appuyer Comme un enfant perdu sur l'épaule irréelle".

Cécile Périn viurà els seus últims dies a Niça.

El fons Périn de la BU de Lorena és compost en gran part de revistes i llibres llegits per George i Cécile Périn. Existeix també el fons George i Cécile Périn a la BNF[10]

Preu i distincions[modifica]

"Els 3.000 francs de la beca nacional de viatge han estat concedits, el 2 de juny de 1914, a la Senyora Cécile Périn, autora d'un volum de versos titulat la Pelouse". Rep també el Preu nacional de Poesia.[11][12]

L'any 1956 rep el preu de poesia de l'Académie française pel conjunt de la seva obra poètica[13]

Obres[modifica]

  • Vivre ! Ed. de la revista litarària de París i de Xampanya 1906
  • Les Pas légers, E. Sansot & Cie, 1907
  • Variations du cœur pensif, Chiberre, 1911
  • La Pelouse,[14] Ed. Sansot et Cie, 1914
  • Les Captives (poèmes 1914-1918), Sansot, 1919.
  • Les Ombres heureuses,[15] Le Divan 1922
  • Finistère, Le Divan, 1924
  • Océan, il·lustrations de Daniel Réal, Le Divan, 1926
  • Offrande, Le Divan, 1933
  • Dicté par une ombre, Le Divan, 1934
  • Miroirs du bonheur, Le Divan, 1935
  • La Lampe d'ivoire, poemes de Camille Marignac, prefaci de Cécile Périn Nice, Imp. centrale et du palais réunies, 1935
  • La Coupe, ornat per Andrée Karpelès, C.A. Högman, 1938
  • De la paix et de la guerre, Cannes, Les beaux livres, 1939
  • Mélodies, Ophrys, 1943
  • Pénélope, Ed. Savel, 1950
  • La Féerie provençale, il·lustrations de Daniel Réal, Le Divan, 1930
  • Bretagne, Le Divan, 1951
  • 'Six enfants dans un hameau de Claire Domal, prefaci de Cécile Perin, Aurillac, Éditions Gerbert, 1952
  • D'une chambre ouverte sur le ciel, Le Divan, 1953
  • Paroles à l'enfant, Le Divan, 1954
  • Regards vers l'ombre, Le Divan, 1956
  • Images, Le Divan, 1959
  • Crépuscule d'été, música de Gabriel Dupont, poema de Cécile Périn, Au ménestrel, 1912
  • Chant à voix basse

Referències[modifica]

  1. Krueger, Roberta. «Cécile Périn (1877-1959)». A: French Women Poets of Nine Centuries: The Distaff and the Pen. JHU Press, 2008, p. 886–913. ISBN 978-0-8018-8804-5 [Consulta: 18 gener 2020]. 
  2. Homonyme de Georges Périn, il fut membre fondateur de l'Abbaye de Créteil.
  3. George Périn poète messin
  4. «Conte de Noël, pour la jeune mademoiselle Yvonne Périn, par Fagus». Arxivat de l'original el 2014-11-05. [Consulta: 18 gener 2020].
  5. Anthologie des poètes du Divan
  6. Le Beffroi
  7. «Les femmes de tous les pays». Arxivat de l'original el 2012-05-12. [Consulta: 18 gener 2020].
  8. «Les poètes contre la guerre». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 gener 2020].
  9. Mercure de France
  10. Manuscrits, BNF
  11. Mercure de France
  12. La Pelouse
  13. Académie française
  14. La Pelouse. 
  15. Les ombres heureuses. 

Enllaços externs[modifica]