Célestin Freinet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Célestin Freinet (Gars, Alps Marítims, 16 d'octubre de 1896 - 8 d'octubre de 1966) fou un pedagog francès.

Freinet ideà una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores: pla de treball, producció de textos lliures, impressió, individualització de la feina, enquestes i conferències, tallers d'expressió-creació, correspondència entre escoles, educació corporal, reunions cooperatives... Va experimentar la seva concepció pedagògica mitjançant la fundació d'una escola a Vence (pública d'ençà del 1991). Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l'art infantil.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Freinet va néixer el 1896 al petit poble de Gars a la regió francesa dels Alps Marítims. Va estudiar a Grasse (escola primària superior) i a l'Escola normal d'ensenyants de Niça.

Conceptes clau de la pedagogia de Freinet[modifica | modifica el codi]

Freinet va concebre una pedagogia original, basada en l'expressió lliure dels infants: text lliure, dibuix lliure, correspondència interescolar, impressió i periodisme escolar, etc, a la qual ha restat associada el seu nom, tot i que ha donat origen a derivacions no sempre reconegudes pel mateix autor. Freinet pensava la pedagogia per damunt de tot en termes d'organització de la feina i de cooperació i els conceptes claus del seu pensament són els següents:

  • Pedagogia del treball (pédagogie du travail): l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis.
  • Aprenentatge basat en investigacions (tâtonnement expérimental): Feina basada en treball en equip i en el mètode assaig - error.
  • Aprenentatge cooperatiu (travail coopératif): l'alumnat ha de cooperar en el procés de producció.
  • Centres d'interès (complex d'intérêt): els punts de partida de l'aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.
  • El mètode natural (méthode naturelle): la mainada aprèn de debò emprant les seves experiències reals.
  • Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva pròpia feina i vers la comunitat practicant estratègies d'organització democràtica.

Principals idees i aportacions[modifica | modifica el codi]

« “L'escola no ha de desinteressar-se de la formació moral i cívica dels xiquets i xiquetes, doncs aquesta formació no és només necessària, sinó imprescindible, ja que sense ella no pot haver una formació autènticament humana”. »
— Freinet

Va plasmar en l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular. Les seues teories i aplicacions beuen de l'Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.

Estipula, com base psicològica de la seua proposta educativa, la idea de "tempteig experimental", considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que poden realitzar els xiquets, de l'expressió de les seues vivències, de l'organització d'un context (d'un ambient) en el qual els alumnes puguen formular i expressar les seues experiències.

Altra consideració que s'ha de contemplar és la funcionalitat del treball, crear institucions que impliquen que el treball escolar tinga un sentit, una utilitat, una funció.

Una altra de les aportacions és el principi de cooperació, el qual exigeix la creació d'un ambient en l'aula en el qual existisquen elements mediadors en la relació mestre–alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes–mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comuna els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular.

Així l'organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements. La construcció pràctica d'aqueix ambient educatiu es realitza per mitjà de tècniques que es caracteritzen per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels xiquets en un marc de cooperació.

Altre interessant aporte: "Per això constatem tots els dies aquest efecte principal dels mètodes tradicionals: els xiquets que han après a llegir i a escriure segons aquests mètodes són certament capaços – i de vegades en un temps rècord – d'ajustar les peces soltes el maneig de les quals li ha ensenyat, i de llegir sense error les paraules i les frases que se'ls presenten. Però no enllacen aquestes lectures amb els pensaments, o els fets o els successos del que són expressió… El xiquet sap desxifrar però no sap llegir perquè no tradueix la paraula en pensament."

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Célestin Freinet, Per l'escola del poble, Eumo, 1985.