Cabazita
 Cabazita | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
 | |
| Fórmula química | Ca[Al₂Si₄O₁₂]·6H₂O |
| Epònim | melodia  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GD.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | romboèdric |
| Color | blanc, groc, vermellós |
| Exfoliació | {1011} imperfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Densitat | 2.035 |
| Varietats més comunes | |
| Phacolita[1] | en forma de lent a cause de les macles |
| Més informació | |
| Referències | [2] |
La cabazita o chabasita és el nom d'una sèrie de minerals: Cabazita-Ca, Cabazita-K, Cabazita-Mg, Cabazita-Na i Cabazita-Sr, pertanyents a la vegada al grup de les zeolites. Anomenada així l'any 1788 per Louis-Augustin Bosc d'Antic, del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. El poema s'atribueix a Orfeu, llegendari fundador de la secta òrfica, que va florir a Grècia en els primers segles.[2]
Característiques[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaita, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaita.
Minerals de la sèrie[modifica]
Cabazita-Ca[modifica]
La cabazita-Ca, amb fórmula (Ca, K₂, Na₂)₂ [Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O, és el membre del grup de la cabazita en el que domina el calci. Pertany al sistema cristal·lí triclínic i acostuma a trobar-se a les cavitats de les roques volcàniques, a les venes hidrotermals, en dipòsits de toves alterades, generalment de color blanc o inclora. La localitat tipus d'aquest mineral és Colle del Lares (Trento, Itàlia).[3]
Cabazita-K[modifica]
La cabazita-K, amb fórmula (K₂, Ca, Na₂, Sr, Mg)₂ [Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O, és el membre del grup de la cabazita en el que domina el potassi. És de lluentor vítria i sense coloració. La seva duresa és una mica més baixa que la cabazita-Ca, al tenir un valor de 4 a l'escala de Mohs. La localitat tipus d'aquest mineral és Ercolano (Campània, Itàlia).[4]
Cabazita-Mg[modifica]
La cabazita-Mg, amb fórmula (Mg0.7, K0.5, Ca0.5, Na0.1)[Al₃Si9O24]·10H₂O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança del magnesi. Acostuma a aparèixer de forma incolora en romboedres de fins a 0,4 mil·límetres, en cavitats de basalt. Té una densitat de 1.964 g/cm³, la més baixa de tots els minerals de la sèrie. Fins ara només se n'ha trobat a la pedrera Karikás Hill (Veszprém, Hongria).[5]
Cabazita-Na[modifica]
La cabazita-Na, amb fórmula (Na₂, K₂, Ca, Sr, Mg)₂ [Al₂Si₄O₁₂]·12H₂O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança del sodi, anteriorment anomenat herschelita.[6] La localitat tipus d'aquest mineral és Aci Castello (Catània, Itàlia).[7]
Cabazita-Sr[modifica]
La cabazita-Sr, amb fórmula Sr₂ [Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança de l'estronci. La localitat tipus d'aquest mineral són les pegmatites de Seidozeritovyi (Kola, Rússia).[8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabazita |
- ↑ «Phacolite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Chabazite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Chabazite-Ca». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Chabazite-K». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Chabazite-Mg». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Herschelite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Chabazite-Na». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Chabazite-Sr». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].