Gai Calpurni Pisó (pretor 211 aC)
| Nom original | (la) C. Calpurnius (C.f.) Piso  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 251 aC antiga Roma |
| Mort | Després de 208 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Propretor | |
| 211 aC – 208 aC | |
| Pretor urbà | |
| 211 aC – 211 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Batalla de Cannes i Segona Guerra Púnica |
| Família | |
| Família | Calpurnius Piso |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Gai Calpurni Pisó, Luci Calpurni Pisó (polític) |
| Pares | Gaius Calpurnius (en)  i valor desconegut |
| Germans | Gnaeus Calpurnius Piso (en) |
Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Calpúrnia, una distingida família romana considerada d'origen plebeu.
A la batalla de Cannes, l'any 216 aC, va ser fet presoner i es diu que va ser enviat amb dos presoners més a Roma per negociar l'alliberament de la resta de presoners, proposta que el senat va refusar. El 211 aC va ser pretor urbà i a l'acabar el mandat va tenir el càrrec de propretor a Etrúria l'any 210 aC. Des d'allí, el dictador Quint Fulvi Flac li va encarregar agafar el comandament de l'exèrcit a Càpua. A l'any següent (209 aC) el senat li va assignar altre cop Etrúria. Durant el seu mandat com a pretor, va proposar que els Ludi Apollinares, celebrats per primer cop el 212 aC, es repetissin cada any, i el senat ho va aprovar. Els descendents de Gai Calpurni Pisó, la branca dels Pisons, van commemorar l'aniversari de la instauració d'aquests Jocs encunyant monedes.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 371.