Camp de Sant Cebrià
| |||
| Tipus | Camp d'internament  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Sant Cebrià de Rosselló | ||
| Activitat | |||
| Creació | 9 febrer 1939 | ||
,_1940.jpg)
El Camp de Sant Cebrià fou un camp de concentració francès emplaçat entre 1939 i 1940 a la platja de la comuna nord-catalana de Sant Cebrià (Rosselló), per fer una primera acollida i control dels milers de refugiats republicans espanyols, molts d'ells catalans, que fugien en la Retirada de la Guerra civil espanyola [1]
Història[modifica]
Es va construir el 9 de febrer del 1939 a la platja de l’Aigual de Sant Cebrià, en una platja nua envoltada amb filferros excepte per a la part del mar, sense cap mena de construcció o servei.
S'estima que s'hi van arribar a concentrar entre 30.000 i 100.000 persones segons les fonts, que als pocs mesos van ser traslladats al camp del Barcarès. Inicialment acollí homes, dones i nens, amb una majoria d'internats republicans catalans i espanyols, però també hi hagué un contingent importants de brigadistes internacionals alemanys, hongaresos, iugoslaus i d'altres nacionalitats.
Va ser clausurat el 31 d'octubre de 1940, quan ja només restaven unes 4.000 persones que van ser transferides al camp de Gurs.
Llegat[modifica]
Per iniciativa de l'alcalde Joan Olibó, l'any 1974 s'erigí un monument de Miquel Paredes prop de l'antic lloc del camp en record de Lluís Companys i dels voluntaris catalans, amb els textos en francès i català següents:[2]
A LLUIS COMPANYS JOVER PRESIDENT DE LA CATALOGNE ET A TOUS LES CATALANS TOMBES POUR LA DEFENSE DE LA LIBERTE DES HOMMES ET DES PEUPLES ENGAGES VOLONTAIRES DANS L'ARMEE FRANÇAISE
(medalló de Lluís Companys) 21-6-1882=15-10-1940 / 1870-1871 / 1914-1918 / 1939-1945
A LLUIS COMPANYS JOVER PRESIDENT DE CATALUNYA I A TOTS ELS CATALANS CAIGUTS DEFENSANT LA LLIBERTAT DELS HOMES I DELS POBLES INCORPORTATS VOLUNTARIAMENT A L'EXERCIT FRANCES
Referències[modifica]
- ↑ «camp de Sant Cebrià de Rosselló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2021].
- ↑ Vázquez, David González «Les rutes de l'exili del MUME: una dècada connectant espais de memòria a la Catalunya transfronterera». Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, 2018, pàg. 279–308. ISSN: 1885-2580.