Campanar de Gràcia

Infotaula d'edifici Campanar de Gràcia
Dades
Tipus	Torre i rellotge de torre
Arquitecte	Antoni Rovira i Trias
Construcció	1871
Construcció	1862-64
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura eclèctica
Mesura	33 () m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vila de Gràcia (Barcelonès)
Localització	Pl. Vila de Gràcia
41° 24′ 01″ N, 2° 09′ 28″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	30232
Id. Barcelona	2642
Art públic de Barcelona
Identificador	6725-1

El Campanar de Gràcia o Torre del Rellotge va ser construïda als voltants de 1870 a la plaça de la Vila de Gràcia. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció

La torre del rellotge s'emplaça al centre de la plaça de la Vila de Gràcia i, amb gairebé 33 metres d'alçada, es configura com la torre pública més alta del districte. Tot i que està construïda majoritàriament amb carreus de pedra, es va emprar maó per a la construcció de les finestres que s'hi obren, les franges verticals que la decoren i els angles de l'estructura. La torre presenta una sòlida base quadrada de pedra, que es remata en cadascuna de les seves cares amb els escuts de la vila de Gràcia, de Barcelona, del Principat de Catalunya i de les armes de la reina Isabel II. Al pany de la base que afronta a l'edifici de l'Ajuntament hi ha una font —emmarcada per un gran arc— que presenta dues canelles esculpides amb forma de cara que expulsen l'aigua per la boca. A la banda superior de la font, emmarcada també per l'arc, es troba una placa commemorativa que recorda l'any de la seva construcció (1864), els danys patits durant la sublevació popular de les quintes de 1870 i la seva restauració de 1882.

Sobre de la base quadrada es desenvolupa el cos de la torre pròpriament dit, de planta octogonal tot i que les vuit cares no presenten una mida unitària sinó que les que conformen els angles son més petites i projectades, més aviat, com una mena de xamfrà. És per aquest motiu que les finestres que s'obren a la torre es disposen només a les quatre cares principals que coincideixen amb les del quadrat de la planta baixa. La torre s'organitza en alçat en tres nivells clarament diferenciats, el primer del quals es desenvolupa directament a sobre del pòdium quadrat i es remata amb una gran cornisa. Aquesta cornisa es troba decorada amb dotze plaques esculpides que representen el zodíac i que constitueixen l'element més emblemàtic de la torre, ja que la converteix en l'única torre civil de la Vila de Gràcia (la resta eren campanars d'església).

El següent cos, de més alçària que l'anterior, disposa de dos grups de finestres que es configuren com petites obertures de maó disposat en sardinell i que queden emmarcades per les franges verticals de maó que decoren la torre. Aquestes franges es desenvolupen fins a la cornisa que clou aquest segon cos i es rematen amb una mena d'arcs que recorden els de les construccions del romànic de muntanya. Aquesta cornisa -que separa el segon cos de la torre del coronament- es desenvolupa a manera de voladís corregut, fet que dona origen a un element de circulació que envolta el darrer pis. Aquesta balconada correguda amb barana de ferro, té sentit per la mateixa estructura de la construcció: una torre campanar amb rellotge.

Al darrer pis es disposa un rellotge de quatre esferes que permet ser vist des de qualsevol punt de la vila. La maquinària va ser construïda pel rellotger d'origen suís Albert Billeter, autèntic precursor dels rellotges elèctrics a Espanya. Tot rematant l'estructura, es disposa una gran campana obra d'Isidre Pallarès i decorada amb frisos molt treballats, l'escut de Gràcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament.

A la planta baixa, es localitza una porta que permet accedir a l'interior de la torre, on s'hi localitza una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge.

Història

L'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l'artífex de l'aixecament d'aquest campanar civil exempt al davant de l'edifici de l'Ajuntament entre 1862 i 1864. La idea de fer una torre al mig de la plaça va ser deguda al fet que cap de les parròquies de Gràcia d'aquell temps tenia un campanar alt, i a més estaven situades fora del nucli antic de la Vila.

Albert Billeter va ser l'encarregat de dissenyar el rellotge que corona la torre que, amb quatre esferes permetia ser vist des de qualsevol punt de la vila. Billeter era un rellotger suís que va arribar l'any 1850 a la vila de Gràcia i es va establir al carrer de l'Àngel, 83, en una finca anomenada Can Pardal on va fundar la «Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro carriles, Fábricas y casas de campo. Relojes de vigilancia, telégrafos eléctricos y aparatos científicos».

En origen la torre tenia tres graons que circumdaven la base, avui dia desapareguts per l'elevació del nivell de la plaça. La campana que remata la construcció -coneguda popularment com la Marieta- és obra d'Isidre Pallarès. L'any 1929 la pressió popular va fer restituir la campana al seu lloc, després d'un intent de fondre-la per a la torre rellotge de l'Exposició Internacional a la plaça d'Espanya.

Símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, la torre es feu famosa per l'aixecament popular al 1870, en la repressió de la qual fou deteriorada i posteriorment restaurada el 1882. Des d'aleshores ha sofert freqüents restauracions i operacions de neteja, essent la darrera al 1983.

La plaça en la que es localitza ha sofert nombrosos canvis de nom, el darrer al 2008. Antigament coneguda com a plaça d'Orient (1850), al 1871 es va canviar a plaça de la Constitució. Des de 1890 es coneixia com a plaça de Rius i Taulet, nom que es va mantenir fins a l'any 2008 en que es va canviar per Plaça de la Vila de Gràcia.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campanar de Gràcia

• «Campanar de Gràcia». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.