Can Cuc
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | XVI, XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular, gòtic-renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Anglès (Selva) | |||
| Localització | Barri del Cuc | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 31 març 2014 | |||
| Id. IPAC | 32180 | |||
Can Cuc és una masia al nord de la vila d'Anglès catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Arquitectura[modifica]
És una casa d'estructura rectangular, de tres plantes i coberta de doble vessant a laterals situada a la sortida d'Anglès en direcció Olot. La masia de Can Cuc és excepcional tant en la part exterior com en la interior, ja que, a part de conservar l'estructura original de l'edifici, conté un nombre extraordinari de relleus, escuts, inscripcions, decoració figurada, humana i animal, i marcs d'obertura de pedra treballada.[1]
Pel que fa als exteriors, totes les obertures són emmarcades de pedra sorrenca i, les del primer pis, decorades profusament.[1]
La façana principal consta, a la planta baixa, d'un gran portal adovellat en forma d'arc de mig punt, de dues finestres petites i d'un banc corregut a banda i banda de l'accés principal. A la dovella clau de la portada principal hi ha un relleu emmarcat amb les abreviatures de JESÚS i MARIA. El primer pis té dues finestres gòtiques a banda i banda de la finestra central, d'estructura renaixentista. Les finestres gòtiques tenen arcades conopials, llindes formades per dos blocs i muntants i ampits motllurats. La finestra principal i central, formada per una gran llinda monolítica, està ricament decorada. Hi ha tres nivells de motllures, un escut nobiliari amb tres cucs sostingut per dos personatges infantils nus, dos homes de mig cos amb escuts a banda i banda de l'ampit motllurat, brancals amb columnes simulades i traceries i lligadures decoratives, capitells a nivell de les impostes amb forma de caps humans (masculí, femení i infantils als diferents nivells de motllura) i caps fent sonar corns o trompetes als extrems superiors. El segon pis té tres finestres petites de pedra, la central de les quals és més gran. La majoria de les finestres tenen els suports en forma de tres blocs que deixen entreveure una petita espitllera.[1]
Altres finestres dignes de menció són les del pati interior empedrat, sobretot una finestra cantonera renaixentista (actualment mig tapada) datada de 1594 amb l'ampit motllurat i decoració de conxes a les impostes. Pel que fa al lateral occidental, cal destacar la torreta adossada amb funcions de desaiguat i lavabo i el pont connector amb l'antic molí de Can Cuc. Aquest últim, antigament, comunicava el mas i el molí salvant el camí que portava a la Cellera. Actualment el molí és d'una propietat diferent i l'accés queda tallat en arribar a l'antic molí.[1]
Dels interiors cal destacar sobretot els emmarcaments de les portes d'accés als dos dormitoris originals, dins la gran sala principal del primer pis. Aquests accessos, fets de grans blocs de pedra, tenen els ampits, els muntants i les llindes treballats ricament amb forma d'estructures arquitectòniques simulades, columnes, casetons, motllures interiors, frisos i figuració humana en forma de caps masculins, femenins i infantils. Aquesta decoració és molt similar a la de la gran finestra del primer pis de la façana principal, sobretot pel que fa als caps humans i els caps que toquen els corns.[1]
A l'interior d'un dels dormitoris existeixen un seguit de mènsules monolítiques que suporten l'embigat de fusta amb un programa iconogràfic tant curiós com excepcional. Hi ha una alternança de caps humans i animals i centralitzant l'atenció simètricament, dos personatges d'esquena mostrant i obrint el seu cul. Aparentment, té un sentit de comicitat i divertiment, encara que de difícil interpretació amb precisió per manca de referents i contextos immediats.[1]
A més, en altres zones de la casa hi ha altres inscripcions i relleus, com a la part posterior, on hi ha unes obertures en forma d'arc de mig punt amb caps emmarcats en quadrats i, en una d'elles, una gallina i un cànid als brancals, prop d'on hi ha una mena de petit munta-càrregues que connecta el primer pis amb la planta baixa.[1]
Les finestres solen tenir banquetes o seients de pedra a la seva part interior, sobretot a les grans finestres de la façana del primer pis.[1]
Història[modifica]
El mas de Can Cuc és la resta material d'una nissaga de clergues, notaris, pagesos i nobles. L'any 1300 existí un Arnau Cuch, que fou notari del castell d'Anglès. El mas Cuc també apareix esmentat en el fogatge de 1497.[1]
A l'interior, dins el primer pis, hi ha una llinda, decorada amb conxes a les impostes, datada de 1587.[1]
Al segon pis, la part més degradada, hi ha, a l'arrebossat de la part interior del costat de la façana, una inscripció gravada a l'arrebossat de calç interior que, envoltant l'anagrama de Jesús i una creu, diu 1595. La finestra cantonera del pati està datada de 1594.[1]
Durant el segle xvi estigué directament relacionada amb un capità del Tribunal del Sant Ofici o Inquisició, Francesc Cuc -mort el 1644-, personatge influent que fou sepultat a l'església d'Anglès. Precisament, a la finestra principal, en un alt relleu figurat a tocar de la part dreta de l'ampit, hi ha un escut amb el nom de FRANCE(s)C CUC.[1]
El mas, almenys des del segle xvii, tenia el privilegi d'explotació d'una barca que creuava el riu Ter.[1]
Quan es perdé el cognom Cuc fou dels Ribot (segles XVII-XIX) i aquests ña vengueren, el 1883, als Burés, que van comprar també totes les terres de l'antic mas per així disposar de més aigua per a la seva fàbrica, inaugurada el 1887 i propera al mas. Poc després, però, edificaren una torre i una nova residència a tocar del mas, l'actual Torre o villa Eulàlia.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Cuc |
- «Can Cuc». Patrimoni de la Selva. Consell Comarcal de la Selva.