Cap d'un dimoni
 | |
| Tipus | obra escultòrica  |
|---|---|
| Creador | Anònim |
| Creació | s XIV |
| Material | guix i ferro |
| Mida | 18 ( ) × 16 ( ) × 31 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu d'Arqueologia de Catalunya, Olèrdola |
Cap d'un dimoni és una escultura que es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Descripció[modifica]
Cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora. La peça està feta de guix, modelada manualment, i té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons. Un espàrrec de ferro intern sosté el volum.[1]
Aquesta peça formava part d'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet, que varen ser localitzades durant les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola dutes a terme l'any 2007.[2] El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori. És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel documentat l'any 1421, substituït per un de nou el 1607, alhora reemplaçat per un altre l'any 1818.
Iconografia[modifica]
La figura de Sant Miquel Arcàngel està lligada amb la del dimoni, a qui combat com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials i manté una lluita el dia del judici final per la pesada de les ànimes. Aquest tema, anomenat psicòstasi, ha estat abundantment representat en la iconografia romànica i gòtica. El cap de dimoni d'Olèrdola és de difícil catalogació estilística i cronològica, fet habitual en les peces de caràcter marcadament local i sense pretensions artístiques com correspon a una església parroquial amb una població dispersa. La proposta cronològica s'efectua basant-se en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals.
Referències[modifica]
- ↑ «Cap de dimoni». Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2015. [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ «Cap de dimoni, part d'un retaule». Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2015. [Consulta: 18 agost 2020].
Bibliografia[modifica]
- GISBERT, M.; MOLIST, N. 2012, Catàleg, in N. Molist (coord.), De Sanctus Michaelis a Sant Miquel. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola entre el segle X i el segle xxi, Catàleg de l'exposició. Ajuntament d'Olèrdola i Museu d'Arqueologia de Catalunya, 85-98. Pàg. 92, Fig. 16, núm. 16.
- MOLIST, N.; PUJOL, M. 2013, Olèrdola. Guia Didàctica, Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona.PDF