Carl Friedrich Weitzman

Carl Friedrich Weitzman (Berlín, 10 d'agost de 1808 - 7 de novembre de 1880) fou un compositor i musicògraf alemany.

Fou deixeble de Klein a Berlín i de Spohr i Hauptmann a Cassel, fou nomenat el 1832 mestre de cors del Teatre Municipal de Riga, fundant, a més, en aquella ciutat una Societat de cant. Més tard va estar a Reval, també com a mestre de cors, i el 1836 aconseguí la plaça de primer violí en la Capella Imperial i la de director de música de l'església de Santa Anna, de Sant Petersburg, establint-se el 1847 a Berlín com a professor de composició.

Com a musicògraf va escriure: Der übermässige Dreiklang (1853);Der verminderte Septimenakkord (1854);Geschichte des Septimenak kords (1854); Geschichte der Harmonie und ihrer Lehre;Harmoniesystem (1860); Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten (1861); Geschichte des Klavierspiel und der Klavierlitteratur (3.ª edició 1879) Der letzte der Virtuosen (1868).

Entre les composicions musicals s'ha de mencionar les òperes:

• Räuberliebe;
  Walpurgisnacht
  Lorbeer und Bettelstab, totes tres representades a Reval:

Diverses col·leccions de lieder; peces per a piano a dos i quatre mans; quatre quaderns d'estudis de contrapunt, i .800 preludis i modulacions.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm 70, pàg. 49 (ISBN 84-239-4570-7)