Carl Friedrich Weitzman
| Nom original | (de) Carl Friedrich Weitzmann  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 agost 1808 Berlín |
| Mort | 1880 (71/72 anys) Berlín |
| Sepultura | Friedhof IV der Jerusalems - und Neue Kirche |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, musicòleg, teòric musical |
| Gènere | Òpera |
| Alumnes | Caroline Wichern |
  | |
Carl Friedrich Weitzman (Berlín, 10 d'agost de 1808 - 7 de novembre de 1880) fou un compositor i musicògraf alemany.
Fou deixeble de Klein a Berlín i de Spohr i Hauptmann a Cassel, fou nomenat el 1832 mestre de cors del Teatre Municipal de Riga, fundant, a més, en aquella ciutat una Societat de cant. Més tard va estar a Reval, també com a mestre de cors, i el 1836 aconseguí la plaça de primer violí en la Capella Imperial i la de director de música de l'església de Santa Anna, de Sant Petersburg, establint-se el 1847 a Berlín com a professor de composició, on va tenir entre altres alumnes a Arthur Mees,[1] Otto Reubke,[2] Carl Dorius Johannes Fuchs,[3] i el que més es dedicaria a cantar, el saxó Félix Schmidt.[4]
Com a musicògraf va escriure: Der übermässige Dreiklang (1853);Der verminderte Septimenakkord (1854);Geschichte des Septimenak kords (1854); Geschichte der Harmonie und ihrer Lehre;Harmoniesystem (1860); Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten (1861); Geschichte des Klavierspiel und der Klavierlitteratur (3a edició 1879) Der letzte der Virtuosen (1868).
Entre les composicions musicals s'ha de mencionar les òperes:
- Räuberliebe;
Walpurgisnacht
Lorbeer und Bettelstab, totes tres representades a Reval:
Diverses col·leccions de lieder; peces per a piano a dues i quatre mans; quatre quaderns d'estudis de contrapunt, i.800 preludis i modulacions.
Referències[modifica]
- ↑ https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.A2088090
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 50, pàg. 1462. (ISBN-84-239-4550-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 1438-39 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 1069 (ISBN 84-239-4554-5)
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm 70, pàg. 49 (ISBN 84-239-4570-7)