Carles Domènec Eusebi de Borbó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles Domènec Eusebi de Borbó

Retrat de l'infant, obra d'Antonio Carnicero. Patrimoni Nacional. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1780 Modifica el valor a Wikidata
Palau Reial d'El Pardo Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1783 Modifica el valor a Wikidata (3 anys)
Palau d'Aranjuez Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfant d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles IV d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles Climent de Borbó, Carlota Joaquima de Borbó, Maria Lluïsa Carlota de Borbó, Maria Amàlia de Borbó, Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma, Felip Maria de Borbó, Carles Maria Isidre de Borbó, Ferran VII d'Espanya, Francesc de Paula de Borbó, Maria Teresa de Borbó i de Borbó-Parma, Carles Francesc de Paula de Borbó i Felip Francesc de Paula de Borbó Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carles Domènec Eusebi Rafael de Borbó i de Borbó-Parma (El Pardo, 5 de març de 1780 - Aranjuez, 11 de juny de 1783), anomenat Carles Antoni en algunes fonts,[1][2] va ser infant d'Espanya, cinquè fill de Carles IV, mort en la infància.

Nascut a El Pardo el 5 de març de 1780,[3][4] va ser el cinquè fill de Carles IV d'Espanya i de la seva esposa, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, quan encara eren prínceps d'Astúries.[5][6] En va ser padrí de bateig el seu avi patern, el rei Carles III d'Espanya.[7] El mateix dia del naixement va ser nomenat cavaller de l'orde del Toisó d'Or.[8]

El natalici va ser un esdeveniment que va ser celebrat a diferents poblacions, tant de la península com de les colònies americanes i asiàtiques,[9] amb la realització de rogatives.[10] Pel mateix motiu es van compondre un poema al·legoria del seu naixement titulat La Paz y la Guerra de Tomás de Iriarte,[11] una arenga per part de la Reial Acadèmia de la Història,[12] entre d'altres.

Durant la seva curta vida, van ser dides seves Apolinaria García-Suelto, que més tard va ser substituïda per Francisca Mónica Rodríguez.[7] Carles va morir prematurament a Aranjuez l'11 de juny de 1783, amb tres anys.[5][13] El seu cos va ser traslladat al monestir d'El Escorial el 14 de juny, i reposa al Panteó d'Infants.[1][2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). vol. 7. Madrid: Imprenta de D. Pascual Madoz, 1850, p. 537. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comúnmente del Escorial, desde su origen y fundación hasta fin del año de 1848 (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 369. 
  3. ↑ Nieva Soto, Pilar; Montalvo Martín, Francisco Javier. «El platero madrileño Martín de Alcolea (1731-d. 1810)». A: Estudios de platería: San Eloy 2010 (en castellà). Múrcia: Universidad de Murcia, 2010, p. 524. 
  4. ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). vol. 7. Madrid: Imprenta de D. Pascual Madoz, 1850, p. 537. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Fluvià i Escorsa, Armand de «Genealogía de las casas soberanas». Hidalguía, núm. 46, 1961, pàg. 417.
  6. ↑ Rodríguez, Manuel. Retratos de los reyes de España desde Atanarico hasta nuestro católico monarca Don Carlos III (en castellà). vol. 3-4. Madrid: Lorenzo de San Martín, 1790, p. 433. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Quintana Bermúdez de la Puente, Covadonga de. «Carlos Domingo Eusebio Rafael de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 26 gener 2022].
  8. ↑ Pinedo y Salazar, Julián de. Historia de la insigne Orden del Toyson de Oro (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta Real, 1787, p. 562. 
  9. ↑ Matute y Gavira, Justino. Anales eclesiásticos y seculares de la muy noble y muy leal ciudad de Sevilla (en castellà). vol. 3. Sevilla: Imprenta de E. Rasco, 1887, p. 5. 
  10. ↑ Lores Mestre, Beatriz. Fiesta y arte efímero en el Castellón del setecientos: celebraciones extraordinarias promovidas por la Corona y por la Iglesia (en castellà). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1999, p. 50-51. 
  11. ↑ Sempere y Guarinos, Juan. Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reynado de Carlos III (en castellà). vol. 6. Madrid: Imprenta Real, 1789, p. 209. 
  12. ↑ Memorias de la Real Academia de la Historia (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta de Sancha, 1796, p. XVIII. 
  13. ↑ Balaguer, Víctor. Los frailes y sus conventos: su historia, su descripción, sus tradiciones, sus costumbres, su importancia (en castellà). vol. 2. Madrid i Barcelona: Llorens Hermanos, 1851, p. 28. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Domènec_Eusebi_de_Borbó&oldid=30695185»