Carmiña Gallo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 agost 1939  Bogotà (Colòmbia) |
| Mort | 21 gener 2004 (64 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional de Colòmbia |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Premis | |
Carmiña Gallo (Bogotà, Cundinamarca 26 d'agost de 1939 - ibídem, 21 de gener de 2004)[1] va ser una soprano colombiana, que es va destacar en la interpretació de l'òpera, la sarsuela i la música colombiana.[2]
Biografia[modifica]
Inicia els seus estudis de música en el Conservatori Nacional, on també va aprendre piano, clarinet, cant i adreça coral, obtenint els títols de cantant concertista i adreça coral. També va realitzar un postgrau en cant i un altre de Preparació a l'Art Líric al Conservatori de Santa Cecília de Roma.[1]
La seva carrera docent va començar en 1964 en el Conservatori de Música de la Universitat Nacional de Colòmbia, i ja en 1965 havia organitzat una versió concerto del primer acte de Les noces de Fígaro, amb la participació de l'orquestra del mateix conservatori i la direcció del mestre Rothstein.[3]
En 1983, és nomenada Ambaixadora Cultural ad honorem, de Colòmbia a Itàlia, títol que va mantenir fins a la seva defunció en 2004.
Va dirigir el Cor de l'Institut Colombià de Cultura,[4]i sota la seva direcció el Cor Filharmònic de Bogotà va obtenir el segon premi en el Concurs Internacional Orlando di Lasso, celebrat a Roma en 1995.
En 1992 va fundar al costat del seu espòs, Alberto Upegui, exdirector de la Radiodifusora Nacional de Colombia, la companya d'espectacles musicals Clásicas del Amor i en 1995 iniciaren el programa de presentacions de música colombiana i llatinoamericana "Las clásicas del amor".[1][5] En 1997, també amb el seu espós, va fundar la Corporación Artística y Cultural Carmiña Gallo, institució sense ànim de lucre que treballa per al desenvolupament artístic i cultural de les comunitats colombianes.[6]
El govern colombià li va atorgar en 1997 l'Orde de la Democràcia Simón Bolívar.[7]
Discografia[modifica]
Va gravar cinc discos, dos d'ells guardonats: el de l'OEA per al llançament de la seva Colección de Música Latinoamericana, i el de folklore colombià que li va merèixer un dels Premis Ondas 1982.[7]
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Falleció la soprano colombiana Carmiña Gallo». Terra, 21 denero 2004. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ NULLVALUE. «Ecuador aplaude a Carmiña Gallo». El Tiempo, 22-07-1996. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ Aureliano Hernández Vásquez. «Enseñar y cantando y amando, recuerdo de Carmiña». UN Periódico, Septiembre 2006. Arxivat de l'original el 2019-10-09. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ EFE. «Carmiña Gallo, soprano colombiana». El País, 23-01-2004. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ «Alberto Upegui: 'Fue tierna, dedicada y cariñosa'». El Espectador, 28-08-2011. Arxivat de l'original el 2019-10-09. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ «Yéner Bedoya: "El amor no es una moda"». El Espectador, 03-03-2011. Arxivat de l'original el 2011-03-09. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ 7,0 7,1 Isabel Peláez R. «Un solo para Carmiña Gallo». El País, 22-01-2004. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 26 abril 2013].