Casa de Cabrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Escut de Bernat IV de Cabrera

Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.[1]

Origen[modifica]

El llinatge s'originà, probablement, al castell de Cabrera, avui desaparegut i que estava situat a l'Esquirol, al Cabrerès (Osona).[2] El primer senyor documentat del castell de Cabrera és Gausfred de Cabrera, l'any 1002. El seu fill Guerau I de Cabrera es va casar amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu. D'aquesta manera, el llinatge dels Cabrera va passar a dominar el vescomtat de Girona, anomenat abans vescomtat dels Montsoriu i a partir d'aleshores vescomtat dels Cabrera. Entrant en el camp de la llegenda, Boades recull la llegenda d'un tal Arbat de Cabrera, company d'armes d'Otger Cataló.[3] I Feliu de la Penya pren de Camós la llegenda de la fundació del Santuari de la Verge del Coll a Osor, el 765 per Benet de Cabrera, martell dels sarraïns.[3]

Escut d'armes[modifica]

Escut dels Cabrera a la font gòtica de Blanes

En camp d'or, una cabra passant de sable i bordura de sable. L'escut d'armes dels Cabrera es troba present en l'heràldica de diversos escuts municipals de la comarca de la Selva, pertanyents a l'antic Vescomtat de Cabrera, com ara Anglès, Breda, la Cellera de Ter, Maçanet, Osor, Sils i Vidreres; o en el de Sant Celoni al Vallès Oriental.

Escut dels Enríquez-Cabrera al claustre de Santa Maria de Jesús a Mòdica

Línia troncal dels Cabrera (vescomtes)[modifica]

CASA DELS CABRERA

CASA DELS ENRÍQUEZ

A partir d'aquest punt, el títol de vescomte de Cabrera és venut als Montcada i s'aparta de la família.

Altres línies del llinatge dels Cabrera[modifica]

Al llarg de la seva història la casa dels Cabrera s'ha anat dividint i creant diferents branques. En un primer exemple, la línia troncal dels vescomtes de Cabrera sols és una línia directa, implicant a l'hereu del casal, fins a Guerau IV de Cabrera. Sent aquest comte intrús al comtat d'Urgell, va dividir els seus títols, passant el títol de comte d'Urgell i de vescomte d'Àger al seu primogènit, Ponç IV de Cabrera (conegut com a Ponç I d'Urgell), i reservà el títol de vescomte de Cabrera per al fill segon, Guerau V de Cabrera. És aquest un acte inequívoc de la importància que relativa del vescomtat de Cabrera, enfront de títols majors, com ara el de comte d'Urgell, i de com els interessos familiars s'havien apartat dels orígens territorials de la família.

Les altres línies familiars dels Cabrera, per ordre d'aparició són:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gorini, Carles «Els dominis dels Cabrera». Presència [Girona], núm. 2019, del 5 a l'11 novembre 2010, p. 27-29.
  2. Mestre i Campí, Jesús; Salrach, J.M. & Termes J.. Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, juny de 1993. ISBN 84-297-3521-6. 
  3. 3,0 3,1 Sobrequés, Santiago. «Els comtes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de Cabrera