Cassinga
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Angola | ||||
| Província | Huíla  | ||||
Cassinga és una comuna del municipi de Jamba de la província de Huíla. Està situada en una vella i important carretera de dues direccions de Jamba a Huambo.[1]
Importància de la localitat[modifica]
Un dels viatges d'exploració del Dorsland Trek va creuar Cassinga en 1874. Encara hi ha un monument per recordar els trekkboer que van morir durant aquest viatge.[1]
La comuna va ser un centre miner de ferro i en menor mesura d'or durant la colonització portuguesa, ja que va ser construïda sobre una mina ferro dels enginyers Krupp. Així, en 1957 es funda la Companhia Mineira do Lobito a fi d'explotar les mines de ferro de Jamba, Cassinga i Chamutete. Posteriorment l'explotació se cedeix a la brasilera Krupp. Entre 1966 i 1967, es va completar una segona terminal d'extracció a Saco, una badia just a 12 kilòmetres al nord de Moçâmedes, (actualment Namibe). El desenvolupament de la instal·lació fou confiat a Krupp i SETH, una subsidiària portuguesa de la danesa Højgaard & Schultz. Moçâmedes allotjava treballadors expatriats, enginyers estrangers i les seves famílies durant dos anys fins que es van extraure les primeres 250.000 tones de mineral en 1967. Més tard a conseqüència de la Guerra Civil angolesa les mines van ser abandonades.
Durant la Guerra de la Frontera de Sud-àfrica Cassinga va ser seu d'un important centre del SWAPO. Segons el Comitè Internacional de la Creu Roja era un centre de refugiats que fugien de la guerra en Namíbia i també una base de reclutament i entrenament de tropes.
En el segle xxi una empresa japonesa ha proposat reobrir la línia fèrria per continuar l'explotació de les mines.
La matança de Cassinga[modifica]
El 4 de maig de 1978 les Forces de Defensa de Sud-àfrica helitransportades dels Recces arriben a la base de SWAPO a Cassinga i realitzen un fort atac. La base era per als sud-africans un centre logístic de SWAPO i pels namibis un camp de refugiats, segons el CICR era ambdues coses alhora. Van localitzar el campament i van enviar diverses unitats dels Recces que van saltar en paracaigudes sobre la posició, començant la primera d'una sèrie d'operacions a l'interior d'Angola[2] tot i que també se n'atribueix la seva execució al Batalló dels Búfals.[3] La intervenció va ser més perillosa del que suposaven els sud-africans perquè a pocs quilòmetres de Cassinga estava acantonat un contingent cubà del que no tenien constància. Finalment els Recces van destruir el campament i van prendre un miler de presoners; però la intervenció va resultar una matança que empetiteix a la dels estatunidencs a My Lai. La força d'elit sud-africana es va acarnissar amb la població civil, matant més de 600 refugiats, inclosos dones, nens i ancians incapaços de defensar-se.
Des de llavors Namíbia commemora tots els anys el dia com a símbol de la seva lluita per la independència, el dia de Cassinga.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Mongudhi, Tileni «Cassinga forgotten». The Namibian, 12-06-2015.[Enllaç no actiu]
- ↑ Varios, Luchadores de la sabana, nº 21 de Cuerpos de Elite, Editorial Delta, Barcelona, 1986, ISBN 84-7598-184-4
- ↑ Batalló dels Búfals, https://web.archive.org/web/20170516042223/http://flecha.co.uk/CASSINGA%20II.html, última visita 2 de juny de 2007
- ↑ Bill i Andrea Revilio, Namíbia, New Holland (publishers) Ltd, Colònia, revisió espanyola de 1999, ISBN 3-8290-1097-4
Bibliografia[modifica]
- Geldenhuys,, Jannie. A General's Story: From an Era of War and Peace. Jonathan Ball, 1995. ISBN 1868420205.
- McGill Alexander, Edward. The Cassinga Raid (PDF). UNISA, juliol 2003 [Consulta: 5 setembre 2007].
- Williams, Christian A. Exile History: An Ethnography of the SWAPO Camps and the Namibian Nation. University of Michigan, 2009 [Consulta: 29 juliol 2012].
- Truth and Reconciliation Commission. Truth and Reconciliation Commission of South Africa Report (PDF). Department of Justice, South Africa, 29 octubre 1998 [Consulta: 5 setembre 2007]. Arxivat 4 de novembre 2009 a Wayback Machine.
