Castell de Peramola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura popular | |||
| Altitud | 575 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Peramola (Alt Urgell) | |||
| Localització | Carrer Cap de Carrer | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1224-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006426 | |||
| Id. IPAC | 1364 | |||
| Id. IPAPC | 18769 | |||
El Castell de Peramola és un edifici de Peramola (Alt Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Descripció[modifica]
Les restes de l'antic castell se situen a la part alta del nucli urbà de Peramola, en diferents edificis del carrer Cap de Carrer. En la façana d'una casa d'aquest carrer són visibles deu fileres de pedres regulars de diferents mides que corresponen al castell.[1]
Dins del Casino hi ha uns baixos coberts amb volta, els quals tenen continuació en les edificacions del voltant que també es reparteixen l'àmbit de l'antic castell.[1]
Història[modifica]
El castell de Peramola és documentat des de l'any 1071, quan Arnau Mir de Tost el va deixar en el seu testament al seu net, Guerau II de Cabrera, vescomte d'Àger. Més endavant apareix en documents dels anys 1088 i 1095, com a límit del castell de Gavarra.[1]
La baronia de Peramola englobava també Tragó de Segre, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga. Els primers titulars foren els Peramola, i després passà successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, als Silva, marquesos d'Alenquer, i finalment als Navarrete.[2][1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Castell de Peramola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23.
Bibliografia[modifica]
- de Fluvià i Escorsa, Armand «Els barons de Peramola (segles XVIII-XXI)». Paratge, 16, 2003, pàg. 23-26.
- Gascón Chopo, Carles; Codina Miquela, Raquel «El castell de Peramola. De fortalesa feudal a residència senyorial». Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, 3, 2014, pàg. 137-156.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Peramola |