Cementiri de Sabadell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri  | |||
| Construcció | XIX (1864) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sabadell (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Carretera Antiga de Caldes, 5 | |||
| ||||
| Format per | Capella del cementiri de Sabadell | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 27822 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Capella del cementiri de Sabadell | ||||
| Id. IPAC | 27823 | |||
El Cementiri de Sabadell o Cementiri de Sant Nicolau és un monument del municipi de Sabadell (Vallès Occidental) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es va instal·lar a la seva ubicació actual l'any 1864, obra de l'arquitecte municipal de l'època Josep Renom [1]
Descripció[1][modifica]
Cementiri antic[modifica]
L'espai destinat a cementiri es distribueix en una planta octogonal, amb eixos marcats per una creu grega, que divideix la part més antiga del cementiri antic en quatre seccions: Sant Oleguer, Sant Salvador (ubicats, respectivament, a esquerra i dreta de l'accés principal), Sant Nicolau i Santa Eulàlia. Al centre de la creu hi ha la capella del cementiri, obra de Miquel Pacual i Tintorer de l'any 1891, coberta amb una cúpula coronada per escultures del judici final. Hi ha interessants panteons de diverses èpoques i estils.
En diverses ampliacions, el cementiri antic va créixer amb diverses seccions addicionals.
Cementiri nou[modifica]
Una porta situada a la dreta comunica la part antiga amb les ampliacions més recents, situades a l'altra banda de la carretera.[2]
Capella del cementiri[modifica]
Església situada en el centre geomètric del cementiri, front l'avinguda d'accés, i de planta en creu grega. Presenta una decoració eclèctica i està coronada per una cúpula de ceràmica vidriada en forma d'escames on a damunt hi ha una gran imatge de l'àngel del Judici final.[3]
L'església va ser construïda per Maties Viñas sota la direcció de Miquel Pascual Tintorer. La primera pedra es col·loca el 14 d'octubre de 1887 i s'acaba de construir el 31 de maig de 1891, sent beneïda pel bisbe el 30 d'octubre de 1893.[4]
Esgrafiats de Joan Maurí i Espadaler[1][modifica]
A banda i banda de l'accés principal, el cementiri compta dos conjunts de columbaris de l'arquitecte Gabriel Bracons, on destaquen els esgrafiats del pintor Joan Maurí i Espadaler, que daten dels anys 1959 i 1960. Aquestes obres de Joan Maurí i Espadaler representen:
- En els murs laterals: diverses escenes bíbliques vinculades a la Resurrecció de Jesús, de Llàtzer, del fill de la vídua de Naïm i de Jonàs sorgint de les entranyes de la balena.
- En les cantonades interiors: representacions zoomòrfiques de Crist, com ara el paó reial d'ales amb òculs (símbol de la revelació del Verb de la Saviesa Divina) i els coloms (símbol de virtut).
Panteó Sallarès Deu[modifica]
Panteó modernista, amb essències del modernisme català. La part més gran del panteó es troba enterrada. L'exterior presenta una equilibrada asimetria antre l'escaleta i el pedestal. Destaquen l'escultura, els relleus de la façana i el suport del llum.[5]
La pedra grisa utilitzada per la seva construcció procedeix de Manresa.[5] El panteó va ser construït el 1916 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas, amb escultura de Franz Metzner.[4]
Història[modifica]
A conseqüència d'una visita del governador de Barcelona a Sabadell, durant l'agost de 1853, s'acorda de traslladar el cementiri del Taulí, per tal com es trobava massa proper a la ciutat i afectava la salut pública. Les discussions sobre el nou emplaçament van durar fins a l'any 1860, en què es decidí de construir-lo al pla de Sant Nicolau. En la decisió hi intervingueren els alcaldes Josep Romeu i Sans[6] i Llorenç Juncà i Petit.[7] Les obres, a càrrec de Josep Antoni Obradors, començaren pel maig de 1863 i foren inaugurades el 26 de juny de 1864. Els primers bastiments foren petits i edicles sobre tombes, més endavant (1867) van aparèixer els primers panteons i, finalment, l'any 1891 s'aixecà l'església.[3]
S'hi conserven obres de gran valor artístic, amb participació d'arquitectes i escultors importants, com ara F. de Paula Nebot, E. Maria Balcells, Josep Renom, Juli Batllevell i Santiago Casulleras i Forteza, entre d'altres.[2]
Entre les tombes de personalitats conegudes hi ha les de:
- Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896), sindicalista i mestra.
- Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), poeta i dramaturg català.
- Joan Mauri i Espadaler (Sabadell, 1913 - Sabadell, 1980), pintor català
- Antonio Miró (Sabadell, 1947 - Barcelona, 2022), conegut com a Toni Miró, dissenyador de moda
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «CEMENTIRI. de Sabadell PATRIMONI CULTURAL I ARTÍSTIC - PDF Free Download». [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Cementiri de Sabadell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Capella del Cementiri de Sabadell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
- ↑ 4,0 4,1 Fernández Álvarez, Ana. El cementiri de Sant Nicolau. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 2000.
- ↑ 5,0 5,1 «Panteó Sallarés Deu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
- ↑ Nomenclàtor. «Carrer de Romeu». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 17 juny 2016].
- ↑ Nomenclàtor. «Plaça de Llorenç Juncà». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 12 desembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- BURGUÉS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d'història anecdòtica local (1929), Ajuntament de Sabadell, 1982.
- CASTELLS, Andreu. L'art sabadellenc, Edicions Riutort, Sabadell, 1961.
- CARRERAS COSTAJUSSA, Miquel. Elements d'història de Sabadell. (1932), Ajuntament de Sabadell, 1989.
- FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana. El Cementeri de Sant Nicolau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2000.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de Sabadell |
- Cementiri de Sabadell Arxivat 2010-03-02 a Wayback Machine., fitxa del catàleg de l'Ajuntament
- Capella del cementiri Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., fitxa del catàleg de l'Ajuntament