Centre Catalanista Gent Nova
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització  |
| Història | |
| Creació | 1899 |
| Data de dissolució o abolició | 1921 |
| Reemplaçat per | Orfeó Badaloní l'Ateneu |
| Activitat | |
| Produeix | Gent Nova |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El Centre Catalanista Gent Nova va ser una entitat cultural i política catalanista de Badalona, adherida a la Unió Catalanista, fundada el 1899 i dissolta el 1921 per donar lloc a l'Orfeó Badaloní. Va tenir una notable importància cultural i social a la ciutat i reconegut prestigi entre els badalonins. En el seu si es van promoure diverses activitats com sardanes, vetllades musicals, conferències, entre d'altres, i també iniciatives polítiques, com les candidatures a les eleccions locals de 1905 i 1911, la primera per desbancar el caciquisme de l'Ajuntament i la segona en harmonia amb el moviment de Solidaritat Catalana.
Fundació[modifica]
Gent Nova es va constituir en origen el 1899, tot i que la seva presentació oficial no es va produir fins al 15 d'agost de 1901. Va tenir com a caps visibles i ideòlegs Josep Ventura i Gausachs, Francesc Xavier Casals i Vidal i Jeroni Estrany i Lacerna i es va adherir a la Unió Catalanista.[1] En els seus inicis propugnava idees més radicals, però va anar evolucionant ideològicament fins a postures més moderades.[2]
El centre tenia va tenir com a símbol un estendard, obra de Joan Amigó i Barriga,[3] una obra a cavall entre elements clàssics, medievals i modernistes.[4] Com a portaveu del centre va publicar durant dinou anys un quinzenari, anomenat Gent Nova, escrit íntegrament en català,[5] que cobria notícies d'àmbit general i local, del moviment catalanista, a més d'incloure obres literàries.[6]
Activitats[modifica]
El centre es va consolidar en l'associacionisme local, l'entitat va esdevenir majoritària i va gaudir d'un gran prestigi social a la ciutat. S'hi feien diverses activitats i seccions: agrupació sardanista, secció femenina, vetllades musicals i dramàtiques, conferències sobre nacionalisme, literatura o astrologia, entre d'altres.[7] Per exemple, l'agrupació sardanista, creada el 1907, va organitzar, durant la Festa Major de Badalona d'aquell any, el primer concurs de colles sardanistes celebrat a la ciutat, amb molt d'èxit.[8] Durant les primeres dècades de segle XX també va ser afí a l'esperantisme i es va fer ressò dels intents de promoció de l'esperanto a Badalona.[9]
Participació política[modifica]
En l'àmbit polític va promoure candidatures electorals a l'Ajuntament de Badalona. La primera va ser el 1905 per tal de desbancar el caciquisme del consistori,[10] que es va vincular a la Lliga Regionalista, i que va comptar amb candidats coneguts a la ciutat i sense vinculació emb el caciquisme. La candidatura va ser un èxit i va suposar l'accés a l'alcaldia de Martí Pujol, un conegut catalanista que havia estat representant badaloní a l'assemblea de les Bases de Manresa.[11] Anys més tard, el 1911 va promoure la candidatura Solidaritat Badalonina, reproduint el model de Solidaritat Catalana a Catalunya, que va agrupar persones de dreta i esquerra per tal de barrar el pas al Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, que de nou va ser un èxit i va retornar Martí Pujol a l'alcaldia.[12]
Fusió a l'Orfeó Badaloní[modifica]
Arran de dissensions internes per l'evolució ideològica de l'entitat a postures moderades, es va possibilitat la fusió amb una entitat considerada més conservadora com l'Orfeó Badaloní, el juny de 1921.[2] Aquesta entitat orfeonista es va convertir en la successora del centre catalanista i va passar a ocupar el seu local del carrer del Canonge Baranera. Molts socis de Gent Nova van adherir-se a la nova com a socis protectors.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Graña Zapata, 1990, p. 91.
- ↑ 2,0 2,1 Graña Zapata, 1990, p. 91-92.
- ↑ «Senyera de Gent Nova». Museu de Badalona. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ Bargalló Pi, 2006, p. 93-94.
- ↑ Villarroya Font, 1999, p. 123.
- ↑ García Pons, Enrique. Historia de la prensa badalonesa (1868-1939) (en castellà). Badalona: Departament de Cultura, Ajuntament de Badalona, 1979, p. 68-71.
- ↑ Graña Zapata, 1990, p. 92.
- ↑ Villarroya Font, 1999, p. 272.
- ↑ Palacio Serra, Francesc «Aproximació a l'esperantisme a Badalona». Kataluna Esperantisto, núm. 368, 2018, pàg. 16.
- ↑ Villarroya Font, 1999, p. 122.
- ↑ Villarroya Font, 1999, p. 189.
- ↑ Villarroya Font, 1999, p. 191.
- ↑ Soler i Amigó, Joan; Rubio Juliana, Marcel. OB 90. 90 anys de l'Orfeó Badaloní. Badalona: Ajuntament de Badalona, 2011, p. 13-15.
Bibliografia[modifica]
- Bargalló Pi, Antoni «La senyera de Gent Nova de Badalona». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 3a època, núm. 17, 2006, pàg. 89-96.
- Graña Zapata, Isabel «Gent Nova: Badalona dins la cultura catalana contemporània». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 3a època, núm. 1, 1990, pàg. 89-94.
- Villarroya Font, Joan. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999.