Josep Ventura i Gausachs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1855  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 1933 (77/78 anys) Badalona (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | agrònom |
Josep Ventura i Gausachs (Badalona, 1855-1933), conegut per l'àlies familiar «el Viudet», fou un perit agrònom català.
Nascuta Badalona, era fill de Silvestre Ventura i Clapés i de Madrona Gausachs i Suñol. Es va casar amb Dolors Oriach i Perer. La casa pairal dels Ventura era al carrer del Rector, a més de tenir també terres a Sant Adrià de Besòs.[1]
Als anys vuitanta de segle xix, amb l'objectiu de superar la crisi de la fil·loxera, que estava fent estralls a la vinya, va crear el Centre Vitícola i Forestal, especialitzat en ceps americans, immunes a la plaga. Al mateix temps fou president del Foment de l'Agricultura de Badalona, una entitat molt dinàmica en la introducció de millores al camp badaloní.[2] Exercí també de professor, entre d'altres, a l'Escola d'Arts i Oficis (1894-1895), centre creat per iniciativa de Paulí Llubera i altres badalonins, donant les classes de forma totalment gratuïta.[3]
En l'àmbit de la política, va ser regidor de l'Ajuntament de Badalona entre 1890 i 1893.[1] Identificat com a catalanista, va ser membre d'Unió Catalanista, sent delegat de Badalona a l'Assemblea d'Olot (1895).[4] A Badalona fou un dels fundadors del Centre Catalanista Gent Nova, a més del seu primer president, el 1899, així com primer director de la publicació homònima del centre, creada el mateix any.[4][2] Congressista del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)[5] i regidor de l'Ajuntament de Badalona dins de la candidatura de la conjunció badalonina (1911), propera a la Lliga Regionalista.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Palacio Serra, Francesc «El Foment de l'Agricultura de Badalona, un exemple d'associació agrària a la darreria del segle XIX». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, núm. 7, 2022, pàg. 140.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998, p. 81.
- ↑ Rotger Rosquellas, Mateu «L'extensió universitària a Badalona». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 3, 1992, pàg. 72.
- ↑ 4,0 4,1 Coll i Amargós, Joaquim; Llorens i Vila, Jordi. Els quadres del primer catalanisme polític, 1882-1900. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 309.
- ↑ Perea, M. Pilar. El centenari del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007, p. 156.