Chrystal Macmillan
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Jessie Chrystal Macmillan 13 juny 1872 Edimburg (Escòcia) |
| Mort | 21 setembre 1937 (65 anys) Edimburg (Escòcia) |
| Sepultura | Corstorphine 55° 56′ 29″ N, 3° 16′ 56″ O / 55.9415°N,3.28215°O |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Edimburg St Leonards School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i drets de la dona |
| Lloc de treball | Escòcia |
| Ocupació | matemàtica, política, jurista, activista per la pau, advocada, activista, sufragista |
| Membre de | |
Chrystal Macmillan (Edimburg, 13 de juny de 1872 - Edimburg, 21 de setembre de 1937) Jessie Chrystal Macmillan, va ser una política, activista i advocada britànica. L'any 1896 es va convertir en la primera dona a graduar-se en una carrera de Ciències a la Universitat d'Edimburg i l'any 1908 va ser la primera a realitzar una demanda davant la Cambra dels Lords, a la qual va sol·licitar el dret al vot perquè les dones graduades poguessin votar els Membres del Parlament que en aquell temps corresponien a la representació de les universitats.[1]
Es va oposar emfàticament a la Primera Guerra Mundial i fins i tot va abandonar la National Union of Women's Suffrage Societies (en català, «Lliga Nacional de Societats pel Sufragi Femení») pel suport d'aquesta a l'esforç bèl·lic. L'any 1915 va ser una de les organitzadores del Congrés Internacional de Dones,reunit a l'Haia per buscar la pau i una de les delegades encarregades de portar les propostes als governs neutrals. Va ser una de les fundadores de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat i una de les delegades en la Conferència de Pau de París de 1919, en la qual va donar suport a la creació de la Lliga de les Nacions i es va oposar als durs termes aplicats a Alemanya pel Tractat de Versalles. Entre 1913 i 1920 va ser secretària de l'Aliança Internacional de Dones.[2]
En les eleccions generals de 1935, va ser candidata a Membre del Parlament pel Partit Liberal i va obtenir el tercer lloc en la seva circumscripció amb el 5,76 % dels vots.[3]
Durant tota la seva vida va lluitar perquè les dones tinguessin una nacionalitat independent a la dels seus marits i que no es veiessin forçades a adoptar una d'aliena en casar-se. En 1957, vint anys després de la seva mort, les Nacions Unides finalment van aprovar aquesta mesura.[4]
L'any 2008, la Universitat d'Edimburg va anomenar en el seu honor l'edifici de l'Escola de Ciències Socials i Polítiques.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Chrystal Macmillan» (en anglès). The University of Edinburgh. Arxivat de l'original el 2017-09-12. [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ «Jessie Chrystal MacMillan» (en anglès). School of Mathematics and Statistics - University of St Andrews. [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ «UK General Election results November 1935» (en anglès). Politics Resources. Arxivat de l'original el 9 de març de 2015. [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ Rupp, Leila. Worlds of Women: The Making of an International Women's Movement. Princeton University Press, p. 146-149.