Ciprianiïta

Ciprianiïta
Fórmula química	Ca₄[(Th,U),Ca]Σ2Al(Be0.5☐1.5)Σ2[B₄Si₄O22](OH)₂
Localitat tipus	Tre Croci, Vetralla, Província de Viterbo, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DK.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DK.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	marró
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,680 nβ = 1,694 nγ = 1,708
Birefringència	δ = 0,028
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2001-021
Any d'aprovació	2001
Símbol	Cip
Referències

La ciprianiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la hel·landita. Rep el nom en honor de Curzio Cipriani (26 de novembre de 1927 - 6 de desembre de 2007), professor de mineralogia i responsable del Museu de Mineralogia (més endavant el Museu d'Història Natural) de la Universitat de Florència, per la seva contribució a la sistemàtica mineral.

Característiques

La ciprianiïta és un silicat de fórmula química Ca₄[(Th,U),Ca]_Σ2Al(Be_0.5☐_1.5)_Σ2[B₄Si₄O₂₂](OH)₂. Les terres rares d'aquest compost són principalment ceri i neodimi, amb una presència menor de lantani, praseodimi i samari. És el primer mineral que combina tori i bor com a components essencials. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ciprianiïta pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaïta-(Ce) i hellandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Tre Croci, al municipi de Vetralla, dins la província de Viterbo (Laci, Itàlia). També ha estat descrita al mont Cavalluccio, a la localitat de Campagnano di Roma, a la ciutat metropolitana de Roma capital, també al Laci. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.