Cirrípede

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cirrípedes
Pollicipes pollicipes en estat natural
Pollicipes pollicipes en estat natural
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Clade: Pancrustacea
Clade: Communostraca
Subclasse: Thecostraca
Infraclasse: Cirripedia
Burmeister, 1834
Superordres

Acrothoracica
Thoracica
Rhizocephala

Doble infecció en un cranc del rizocèfal (Sacculina carcini)

Els cirrípedes (Cirripedia) formen part d'una de les 3 infraclasses dels tecostracis que comprenen els peus de cabrit o percebes, de gran interès gastronòmic, i les glans de mar.

Reben llur nom a causa dels cirrus o membres amb forma de plomall que projecten fora del cos amb l'objectiu d'atrapar detritus com a part de llur nutrició.

Són crustacis molt modificats i, per tant, tenen una relació llunyana amb crancs i llagostes. Els peus de cabrit ja varen ser estudiats i classificats per Charles Darwin que publicà una sèrie de monografies el 1851 i el 1854.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els cirrípedes tenen dos tipus corporals bàsics: amb peduncle i sense peduncle. Els que no tenen peduncle es troben normalment per tot el litoral rocós, mentre que els pedunculats prefereixen viure mar endins o sobre objectes flotants. A més d'aquests dos tipus bàsics, existeix un tercer tipus de morfologia una mica diferent, els "amorfs" o verrucomorfa. Aquests últims no són simètrics i viuen en aigües profundes, generalment sobre les espines d'eriçons (vegue Echinoidea) o com a paràsits de crancs i de balenes.

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

Els cirrípedes tenen dues etapes larvals:

  1. La larva naupli, que passa el seu temps com a part del zooplàncton alimentant-se activament i desenvolupant-se passant per 6 estadis. Això dura aproximadament dues setmanes i es transforma en una larva cipris.
  2. La larva cipris, que ja no s'alimenta i és una nedadora activa; passa només per un estadi abans d'instal·lar-se en un lloc amb un ambient segur i productiu; allà es fixa i es transforma en individu adult.

Els adults tenen sis plaques externes a tall d'armadura. Durant la resta de la seva vida són sèssils i s'alimenten filtrant plàncton amb els seus apèndixs i alliberant els seus gàmetes. Se'ls sol trobar a la zona intermareal.

Un cop completada la metamorfosi i assolida la forma adulta, continuen creixent, però no sofreixen mudes i creixen per addició de material a la seva coberta calcificada.

Com molts altres invertebrats, els cirrípedes són hermafrodites i alternen l'estat masculí i femení temporalment: és a dir, existeix un estat unisexual altern, o, el que és el mateix, un individu pot ser inicialment mascle i després femella, i viceversa. Quant a la morfologia de l'òrgan reproductor, els percebes ostenten el rècord de mida de penis en relació a la llargada del seu cos, el més llarg de tot el regne animal.[1]

Existeixen uns cirrípedes amb una biologia molt diferent, i és el cas dels rizocèfals, que són paràsits dels crancs.

Sistemàtica[modifica | modifica el codi]

La seva peculiar morfologia va fer que fa dos segles es confonguessin amb mol·luscs. De fet, molts dels noms que se li donen a diferents parts del seu cos responen a aquesta antiga creença: mantell, plaques... Tanmateix, en estudiar les seves larves es va veure que eren cipris, similars a les d'ostrácodos, el que va ser clau per a estudis posteriors que van concloure que es tractava de crustacis amb una morfologia "aberrant".

Classificació[modifica | modifica el codi]

Seguint la proposta de Martin i Davis,[2] es considera els cirrípedes (Cirripedia) (Burmeister, 1834) com una infraclasse subdividida en tres superodres, cadascun amb dos ordres:

Estan descrites unes 1.220 espècies. Alguns especialistes consideren els Cirripedia com una classe o una subclasse, i les ordres llistats aquí considerats com a ordres són, a vegades, tractats com superordres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Biologia dels cirrípedes(anglès)
  2. Martin, Joel W.; Davis, George E. (2001): An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County. (PDF)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cirrípede