Cleptomania

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cleptomania és un trastorn psicològic que porta al robatori compulsiu.

Una persona amb aquest desordre se sent obligada a robar coses, com bolígrafs, adorns o decoracions de paret. Sovint no és conscient de realitzar el furt fins que ha passat aproximadament una hora.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'etimologia o origen del nom d'aquest trastorn psíquic prové de la paraula grega κλεπτομανία composta pels termes : κλέπτειν -prendre- i μανία -obsessió-, la paraula composta llavors s'entén com: "obsessió de prendre o de furtar". Quan aquesta obsessió provoca excitació sexual, s'utilitza el terme 'sexòpata amb necessitat de robar', o també cleptofília.

Semiologia[modifica | modifica el codi]

El cleptòman, a diferència del lladre, roba per necessitat de satisfer un desordre mental, mentre que l'últim roba, per diversió, o necessitat de satisfer un benestar material, econòmic o social arribant fins i tot al professionalisme. Un lladre pot passar hores, dies i fins i tot anys planejant un gran cop, mentre el cleptòman obeeix generalment a un impuls relatiu depenent del lloc i temps en què es trobi.

En l'actualitat és molt comú confondre un cleptòman amb un lladre, ja que ambdós roben. Ja sigui de manera professional o amateur. No obstant això, els lladres, pel temps invertit a planificar un robatori, té més probabilitats d'escapament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cleptomania Modifica l'enllaç a Wikidata