Col·legi Sant Ignasi - Sarrià
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Ignasi de Loiola  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Centre educatiu privat de Catalunya | |||
| Arquitecte | Joan Martorell i Montells | |||
| Construcció | 1893 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Sarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Sarrià (Barcelonès) | |||
| Localització | c. Carrasco i Formiguera, 32, 08017 Barcelona | |||
| ||||
| Catàleg | 08004067 (Directori de centres docents de Catalunya, , ) | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Companyia de Jesús de Catalunya | |||
| Lloc web | m.santignasi.fje.edu | |||
    | ||||
El Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, conegut també com els Jesuïtes de Sarrià, és un centre educatiu dels jesuïtes a Catalunya, fundat el 1892 a Sarrià (Barcelona) per seguir la doctrina d'Ignasi de Loiola. Actualment imparteix els ensenyaments d'educació infantil, primària, ESO, batxillerat i cicles formatius. L'etapa obligatòria està concertada.
L'edifici principal, obra de Joan Martorell i Montells, és d'estil neogòtic amb dues torres, façanes de maó cuit i finestrals amb arc ogival.[1] Els edificis annexos no segueixen aquest estil arquitectònic i es basen en el formigó i la funcionalitat.
Història
El centre no és pròpiament una fundació, sinó el trasllat del Col·legi internat establert a Manresa. Aquest estava establert a un edifici municipal llogat que, per manca d'entesa entre l'Ajuntament i els Jesuïtes, es va haver de desallotjar.[2]
El 1892 la Companyia de Jesús va comprar la finca Gardenyes, que constava de casa i extensos jardins. Es va construir un edifici annex, i al mateix any començaren les classes. Entre 1893 i 1896 es construí l'edifici actual, que fou inaugurat en 1895 inacabat (es va completar entre 1915 i 1926). El centre va funcionar inicialment com a internat, i cap a 1905 es comencen a incorporar alumnes migpensionistes i externs.[2]
El 1914 el Col·legi es tancà per traslladar-hi les facultats de Filosofia i Teologia de la Companyia (dit Col·legi Màxim), però el Col·legi torna a obrir-se en 1927, convivint ambdós centres. Hi comencen a estudiar alumnes que tenen entre set i nou anys. Hi ha canvis pedagògics importants, dirigits pel pare Moisès Vigo. Llavors els alumnes interns ja eren minoria.[2]
Durant la II República, com a conseqüència del decret d'expulsió dels jesuïtes, la Generalitat confisca el col·legi i va funcionar com escola pública fins a l'acabament de la Guerra Civil. Per suplir-lo, els jesuïtes obren l'Acadèmia Ramon Llull, que és igualment confiscada en començar la Guerra Civil. Se n'obre encara una altra, l'Acadèmia Margenat.[2]
Recuperat en 1939, va continuar funcionant amb normalitat. El Col·legi Màxim va marxar en 1949, degut al creixement constant de l'alumnat del Col·legi.[2]
Des de llavors va funcionar exclusivament com a centre escolar. Durant aquests anys hi ha una manera de fer comuna, amb dos moments crítics: els primers després de la Guerra Civil (els més grans han viscut en les dues Espanyes, amb ideals diferents), i els últims del període (durant els quals s'experimenta una millora econòmica, que no va acompanyada encara d'una de política). El període central és el més tranquil. L'educació secundària a Espanya depèn majoritàriament dels religiosos i ocupava no solament els dies feiners, sinó les festes més assenyalades.
L'any de les olimpíades de Barcelona (1992) es va organitzar el Camp Internacional de la Joventut, paral·lelment a les olimpiades. Les instal·lacions esportives i d'esbarjo es remodelaren, donant lloc a una pista d'atletisme, piscina, gimnàs... per tal de poder allotjar al recinte als participants d'aquell esdeveniment.
Actualment té uns 3.000 alumnes.
Referències
- ↑ Cercador de Patrimoni Arquitectònic al web de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 García Gargallo, Manuel. «Comunitats masculines». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (tesi). Barcelona: UB, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43.
Bibliografia
- García Gargallo, Manuel. L'Ensenyament de l'Església a la Ciutat de Barcelona. Directori estadístic. Tesi doctoral. UB, 2002.
- Vila Despujol, Ignasi. Sant Ignasi (Sarrià). Història d’un Col·legi centenari. Barcelona: Novoprint, novembre 1995. ISBN 84-600-9263-1.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi Sant Ignasi - Sarrià |